Porca misèria

Un relat de: eRIc

Segurament tots tenim la sensaciò que ens foten el pél, que se'n riuen de nosaltres a la cara. Que ens ensenyen el cul i es posen a córrer. Ens foten la mà a la cartera i ni ens n'adonem.
Només engeguem la tele, i cada dia hi ha un nou cas d'estafa i corrupciò. Malparits que quan es veuen al poder, poden fer realitat tots els seus somnis econòmics més ambiciosos. La mateixa culpa ténen els que ho saben i fan la "vista gorda". Ja es podrà canviar la frase "ens enganyen com a xinos" per: "ens enganyen com a catalans".
Perquè no he trobat una paraula major que: vergonyós, sino seria aquesta. És terrible, en Millet es passeja tan tranquil per Barcelona i en Montull va a jugar a tennis amb els seus amiguets.
Fins on hem arribat? si que diuen que els catalans estem acostumats a parar l'altra galta, però potser ja prou no? al final ja no ens quedaràn pantalons per baixar-nos.
Segurament el mínim que es mereixeria el Millet, seria que l'apedreguessin quan anés pel carrer, però evidentment el que ho fés correria el risc de ser empresonat per agressiò. Paradoxal. Esgarrifós. El dia que ho entengui us ho explico. Aneu esperant.

Comentaris

  • Tens molta raó![Ofensiu]
    Romy Ros | 21-12-2009 | Valoració: 10

    JA n'hi ha prou d'aquest color, els xoriços de guant blanc es passegen tranquil.lament pel carrer i nosaltres ens ho hem de mirar i callar. Enhorabona per la teva crítica!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: