un cop més

Un relat de: eRIc

Miro per la finestra i veig el món. Refugiat a casa meva, perquè avui el meu pensament no té gaires ganes de sortir. Es vol enclaustrar entre les seves quatre parets, fent-se presoner d'ell mateix, pensant que ell es l'únic que decideix. Posant-se massa responsabilitat.
Observo, penso i torno a observo. Per uns moments m'endinso en la profunditat d'unes sensacions agradables que em vénen al cap. Mil.lessimes de segons que em sembla acariciar la felicitat, però se m'escapa un cop més.

Comentaris

  • hilderoy | 21-03-2009 | Valoració: 10

    els teus relats em recorden als lax'n'busto, no sé perquè.
    feia mil anys que no em passava per aquesta web i he caigut en el teu perfil. bons relats :)
    un petó!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: