poesia naïf

LA CIGARRETA CENT MIL

Avui fumes, Noèlia,
la cigarreta cent mil,
ros americà,
de verí la boca plena
i a l´empassar-te
la glopada de fum
sents un profund
plaer que t´allibera;
(no és certament aquesta
la manera de viure bé)
i omples els buits
de la teva vida
amb aquesta seductora boirina
que lentament t´envaeix
i t´enverina.
- És moda-, deies,
quan vas començar;
ara voldries deixar-ho
i no pots, és clar;
el tabac et crida,
t´acompanya, et calma,
perfuma el teu pensar...
Ets esclava d´ell, Noèlia,
i... et pot matar!


SOMNI MORTAL

La noia es banya nua
sota la llum de la lluna;
- sóc rica, sóc bella, sóc plena,
no n´hi ha altra millor que jo...
De sobte,
la mar tremola
movent onades de por;
un crit,
la lluna s´amaga,
s´apropa... el tauró!

SOMNI INÚTIL

sóc ric, sóc rei, sóc d´or...
- riiiiiiiiiiing.....!!!!
sóc un pobre sense sort

OU FERRAT

oh, meravella!
una posta de sol
dins la paella!

TU I JO

tu, gavina, perla fina,
jo, la roca, el far captiu;
tu, escuma, raig de lluna,
jo, la xarxa dins del riu;
tu, la nit, la poesia,
jo, el dia, poeta altiu,
sense mots ni fantasia...
ella... somriu.

RACISME

República Sudafricana,
un dia qualsevol,
d´un any sense temps
ni història,
els negres porten dol
en la memòria;
Teatre Nacional,
ple quasi del tot,
mil negres i un blanc
disfressat de llop.
Surt un negre vestit
de blanc i diu:
- de por, no en tinc-,
ningú riu...
comença l´obra immortal
escrita per Luther King,
composta de mil actes
i de mil crims...
Brillen els seus ulls de nata,
saluda un moment,
cau el teló i el mata.
Silenci punyent,
el llop... no està
en el seu seient!

ROMÀNTICA

Creua els braços
prement els pits,
m´atreu sa pell
tan fina
i aquell trosset de mar
en sa pupil-la;
allargo la mà...
Marxem,
hi ha tanta gent,
Maria...

SANT JORDI

Voldria comprar-te
el món,
voldria regalar-te
la millor cosa,
però sóc pobre
i només tinc...
una rosa.

LA VELLETA

La velleta,
cabells de plata,
resa el rosari
fora al carrer;
cavall blanc,
roses de sang...
la pena mata.
La velleta,
cabells de plata,
espera ansiosa
spn fill guerrer;
cavall blanc,
roses de sang...
son fill no ve.
La velleta,
cabells de plata,
ja no espera
fora al carrer;
cavall blanc,
roses de sang...
plora la tarda!

EL MÉS PETIT

Ell,
el més petit,
l´amic de tots
i el meu amic.
No pot jugar
amb nosaltres
però no protesta;
vol ajudar
al seu pare,
però no el deixa.
Ell,
el més petit,
voldria ésser gran,
però no és possible.
I, a l´anar al llit,
li cau... una llàgrima.

LA MOSCA

La mosca pesada, porqueta i brunzent...
molesta la tarda;
la mosca pesada, porqueta i brunzent...
molesta la gent.
Paf!
et pago l´enterrament!

EL TREN DE LES SET TRENTA

- què fas?
- espero el tren
- quin tren?
- el de les set trenta
- però si aquí no hi ha
ni tren, ni vies,
ni estació!
- ah, no?
- no!
- pobra gent!,
no teniu
imaginació!

CONTRALLUM

Hi ha crits apagats,
hi ha secrets proclamats,
hi ha qui perd un imperdible
en una barca sense mar.
Hi ha nens jubilats,
hi ha vells enamorats,
hi ha qui mira per la finestra
i no té res que mirar.
Hi ha presoners sense reixes,
hi ha parelles que són tres,
hi ha gats en les cases
que volen governar.
Hi ha qui es mata per viure,
hi ha qui viu dels morts,
hi ha qui porta robes fines
i en el fons són uns porcs,
hi ha favors i regals
que després s´han de pagar.
Hi ha qui plora de tant riure,
hi ha qui riu per no plorar,
hi ha rius que no volen anar al mar.
Hi ha moments massa breus,
hi ha dies sense acabar,
hi ha peixos que no saben nedar.

PER UNA RIALLA

Res donaria jo
per saber en la meva pell
si la droga et dóna plaer
i després et mata;
tot ho donaria jo
perquè el desert vil
s´omplís aquest abril
d´aigua.
Res donaria jo
per tenir la lluna
als meus peus agenollada;
tot ho donaria jo
perquè la cultura
fós l´escultura
de l´ànima.
Res donaria jo
per aparentar el que no sóc
davant la teva mirada;
tot ho donaria jo
perquè aquesta nit amb tu
fós de totes la més llarga.
Tot ho donaria jo
per aconseguir de tu
una rialla a l´albada.

ADOLESCENT

Per la gespa de la prada,
cabells enduts pel vent,
branda una rosa de la tarda
son braç adolescent.
Sa cambra, presó de nines
cobertes ja de pols,
l´enyorança crida;
sent en son cos un dolç
despertar de vida.
Armaris plens de vestits
que han empetitit sa mida;
damunt el llit,
una brusa i uns shorts,
ombra nua a l´eixida.
Entre olors de fencs
tallats al matí,
sa figura,
seduint la natura,
obre camí.
No és un somni rabent,
és quelcom fascinant
renéixer en un instant;
el mirall...
la troba diferent.


EL NOSTRE MÓN

Des del balcó
del seu cotxet,
l´infant, mig dret,
el món on ha aterrat,
mira.
Espill de llum
i de colors,
un gatet blanc, un gos
i l´encant d´una joguina.
Serà enginyer,
metge famós,
Premi Nobel, aturat
o director ambiciós
d´una central nuclear?
La mare vigila...
De sobte,
ressona una explossió!
La gent comenta l´atemptat,
ell juga feliç
amb el xerric-xerrac.
Un ocell refila...
Bella natura,
no deixis que es faci gran...
el temps atura.

SORPRESA

Pam! Pam!
Truquen a la porta;
obre
i no era ell.
Arc de cella
damunt la parpella,
l´intrús
resta sorprès:
tampoc era ella!

PANTERA

Negra com el carbó,
germana de la nit,
la pantera té gana,
la selva fa un crit:
aaaaahhhh!!!

ENGANYIFA

Pel carrer
m´han preguntat:
- què t´agrada més,
estimar o ser estimat?
I jo els he contestat:
- fotre festa!
I els he enganyat,
així no reexirà
l´enquesta.

EL LLOP

Bosc perdut de fullaraca,
petjades roges de sang;
un bel, al cel;
suor freda, xop...
ha passat el llop!