Poema

Un relat de: l'home d'arena

Hauria de dir-te,
hauria de poder
només dir-te una volta.
Ombra de pistil, ombra d'arena,
bella trajectòria de gavina
que sempre se'm desfà
quan prove de tenir-te.
Hauria de dir-te,
hauria de poder ser
habitant de cada estança freda,
florint per tota la pell buida,
carícia.
I en acabat, perquè tu fores,
hauria de fer-li un nus
al pou de la gola, i que morira
després de dir-te, si puguera.
Sense tu, sense res
que emportar-me als afores,
cec, immòbil, nuu, em torne
com una punxa sense rosa.
Cruel botella missatgera
que la mar no em lliura, roda,
paraula que ningú no diu, ni pensa,
verge sempre
a l'altra cara de la llum.

Comentaris

  • Marla | 12-03-2007 | Valoració: 10

    La teva rosa deu ser invisible als ulls d'alguns. D'altres la percebem com un llampec: perillosa i bella per haver nascut d'entre les tenebres*

  • tantes paraules[Ofensiu]
    Elbereth | 25-02-2007

    dites amb els nostres silencis... I la sensació que ens atrapa i ens ofega quan volem dir tantes coses i ens sembla que ni tan sols ens hi apropem. La teva poesia és bella i diu molt encara que no t'ho sembli. Les paraules potser fugen com l'arena entre els dits i com el temps per sobre de les nostres vides, però el que sentim va molt més enllà com ja saps.

  • ginebre | 19-02-2007

    Quina és aquesta paraula, que no rebs?
    Et veig davant la mar
    el vent et descabella
    els teus braços oberts
    tant amples com l'arena.
    La teva sorra és antena,
    fidel sensor, que dexifra
    la paraula sense lletra.
    Alló que no diu ningú,
    que no és mot, ni codi,
    sino l'aigua primera.

    Abraçades pel poeta!!



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: