Plats trencats (Culpa)

Un relat de: David Gómez Simó

Olga Semionova Vasilieskaia havia arribat a la considerable edat de quaranta set anys sense trencar cap plat. Era conscient de l'aldarull que això provocava en el seu poble, així que un bon dia (el mateix en que va complir els quaranta set anys) va reunir tots els plats sense trencar, va portar-los al cim d'una muntanya propera al lloc on vivia i els va llençar barranc avall amb una esgarrifosa trencadissa.

Quan va tornar al poble tothom l'esperava. Havien guarnit els carrers de festa i una orquestra animava l'ambient. Tot el millor per celebrar que Olga Semionova Vasilieskaia ja era normal.

Comentaris

  • ben clar I concís![Ofensiu]
    Pispireta | 20-01-2014

    Bona metàfora! Amb un bon toc d'humor I ben precisa!

  • El problema d'ésser diferent[Ofensiu]
    Carles Malet | 24-02-2007

    És curiós. Els models als qual, teòricament, ens diuen que hauriem d'spirar són els dels lluitadors, somiadors, triomfadors i visonaris. Tanmateix, quan un és diferent acaba sovint sol. I la mediocritat esdevé per molts una manera còmoda de gaudir de l'acceptació social.

    Un relat molt més profund del que pot semblar amb una primera lectura superficial.

    Carles

  • Més que un relat és una invitació[Ofensiu]
    Frèdia | 01-12-2006

    a trencar amb l'escrupulosa rutina en que convertim les nostres vides. Vénen ganes de ser com la protagonista. Deixar-se anar, trencar els plats o estripar els papers o tallar els lligams o oblidar el passat però no pas per a ser normals sinó per a ser més feliços. Bon relat, David. Felicitats!
    Fredia

  • Curiós.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 01-12-2006

    Gran densitat de missatge. Normalitat associadaa cometre errors. Tots en cometem. Ai de nosaltres si mai no l'erréssim, probablement seríem uns intolerants. Molt bé el relat.

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143519 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares