Cercador
planta
Un relat de: Capdelin- Compartir:
No em pertany
més que un pam
de terra,
no tinc
altra cosa
que fer
que beure aigua
i buscar la llum,
ocupar
només l'espai
que em pertoca,
la resta
no em preocupa.
Un cos a la mida,
una vida sense
complicacions
i...
allà, lluny,
un petit sol
... res més.
Comentaris
-
fantàstic[Ofensiu]tramuntana | 15-09-2005 | Valoració: 10
M'agraden molt els teus escrits, entre altres coses, perquè són molt originals. A mi, per exemple, estic segura que no mai em sortirà res semblant sobre una planta. Moltes felicitats. M'agrada molt. Si tens algun poema que t'agradaria que llegís especialment, m'ho dius! petons!!
laura^^ -
Un Pin Pa' Ti..[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 15-09-2005 | Valoració: 10
Esque buf.. jo ja no se que ficar de titol per comentar-te, no se quants et porto comentats pero es que no se com t'ho fas noi! escrius sobre tot, i tothom amb una delicadesa i amb una cosa, increible, estic meravellada.
Un pin pa' ti es una cosa que deia el meu cosí de sevilla molt sovint..jajaja i ho he ficat de titol perque em feia gracia.
Moltissims petons wapo!* -
Molt bonic![Ofensiu]annah | 13-09-2005 | Valoració: 10
Senzill, però verdader!
Tots hauriem d'intentar viure com si fóssim una planta. Vinint la vida amb el què és indispensable i d'aquesta manera ser feliços!
Gràcies per comentar-me!
Una forta abraçada!
Anna -
Preciós[Ofensiu]Ze Pequeño | 13-09-2005 | Valoració: 10
Capdelín, vers a vers et vas superant.
No tinc paraules per dir res. Em sembla un poema tan tendre, tan dolç,... Em recorda molt uns versos/frase del Tagore:
"-Nosaltres, les fulles remoroses, tenim veu per respondre a una tempesta, però digues, qui ets tu, tan silencionsa?
-Jo sóc una flor."
La mateixa tendresa i la mateixa sensibilitat.
És perfecte.
Un barret per vos, un altre barret per vos, i un altre, i un altre, i un altre,....
Una abraçaa, artista.
Salz.
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307403 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )