Perquè has tornat

Un relat de: moulin
Perquè has tornat


Mon cor s’alegra quan contempla la ciutat
espurnejant amb les fogueres de Sant Joan,
perquè has tornat i et quedaràs.

Com cada nit pensant en tu m’he despertat
i al meu rellotge totes hores veig passar
perquè has tornat i et quedaràs.

I el meu amor ple de promeses cantarà
que ja mai més t’oblidaré,
que tu mai més m’oblidaràs.

Veuré els teus peus baixar els graons del vell vagó
i a l'estació riuré ben fort igual que un nen
perquè has tornat i et quedaràs.

I en la penombra d'un fanal oblidarem
aquell record que a tu i a mi ens va separar,
s’adormirà i no tornarà.

Mirant el mar esperarem com vells amants
una hora incerta en què el sol digui: s’ha acabat,
i jo t’agafaré la mà
i tu m’agafaràs la mà.

Mon cor s’alegra quan contempla la ciutat
espurnejant amb les fogueres de Sant Joan.

Comentaris

  • Tant de bo![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-07-2017 | Valoració: 10

    Espero de tot cor que aquest poema tan bell esdevingui una realitat! Es nota la grandesa del cor, el desig de la tornada, la màgia de la nit de Sant Joan que fa miracles. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

43491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.