El vell Wang perdé el cavall

El vell Wang perdé el cavall

L’Arturo i jo vam trobar-nos al bar anomenat 寺庙 (simiao), temple en xinès, tal i com havíem quedat. Penso que ell necessitava especialment aquella cervesa. Feia 20 anys que vivia a Shanghai. Després de l’enèssim intent de guanyar un Oscar i veure’s superat una vegada més pel cinema francès, el seu estat d’ànim estava pel terra. La productora que va crear l’any 2017 al barri econòmic de Shanghai no acabava de produir els èxits esperats. Encara no ens havíem dit res que ja demanàvem la segona cervesa. Ara sí, amb un posat seriós digué:

20 anys, 20 anys tenint pel.lícules nominades i no hi ha forma! La primera va ser l’any 2017. Ara, a 5 anys només de la jubilació penso que tot ha estat inútil.

Jo havia sortit aquell matí de Beijing. Després de tancar l’escola d’idiomes on treballava em vaig dirigir ràpidament a l’estació central per agafar el tren bala que en poc més de cinc hores em deixava ben a prop del Temple.

Saps Arturo? En moments així, quan penses que les coses no van bé, a la Xina hi ha un proverbi que diu “el vell Wang perdé el cavall”. Coneixes la història?

El vell Wang vivia amb el seu fill Ming a la vila de Xiao Long. Eren pobres. Només disposaven d’un cavall blanc preciós de bona raça que esperava vendre a bon preu en el mercat. Però un dia el vell Wang perdé el cavall. Els veïns vingueren a consolar-lo per aquella desgràcia. Davant la seva sorpresa el vell Wang no estava trist. Sense immutar-se un pèl digué: com podeu saber que és una desgràcia? Només el temps ho dirà.

Els veïns se’n tornaren dient que el vell Wang s’havia tornat boig, que sense el cavall moririen de gana. Però passada una setmana aquell cavall blanc tornà al poble acompanyat d’una euga salvatge magnífica, més valuosa que el cavall.

Els veïns, en veure que el cavall va aparèixer, anaren a casa del vell Wang per felicitar-lo per aquella fortuna insospitada. Quina gran sort has tingut Wang! Davant la seva sorpresa el vell Wang no estava content. Sense immutar-se un pèl digué: com podeu saber que és una sort? Només el temps ho dirà.

Els veïns s’indignaren novament però entengueren les paraules del vell Wang passat un mes del retorn del cavall amb l’euga. El jove Ming estava tan content de tenir una euga que la portava a passejar cada dia pel camp. Intentà cavalcar amb ella però aquesta, en un salt imprevist, va fer caure el fill del vell Wang de manera que es trencà una cama i quedà coix per sempre.

El jove Ming digué al seu pare: pare quina desgràcia tan gran el dia que aquesta euga va entrar a casa nostra. Ara no podré ajudar-te més i tu ja ets gran. El vell Wang sense immutar-se un pèl replicà: com pots saber que és una desgràcia? Només el temps ho dirà.

Passaren dos mesos d’aquell accident quan al nord del país esclatà la guerra. Tots els joves que estiguessin sans haurien de servir en l’exèrcit per combatre l’invasor. Però el jove Ming, que estava coix, se’n lliurà. Els fills de tots els veïns del poble moriren en aquella guerra sagnant; només en Ming es salvà.

A la Xina, quan algú diu “quina desgràcia tan gran” o “quina sort que has tingut” es sol respondre amb aquest proverbi: el vell Wang perdé el cavall. Així que Arturo, amic meu, no defalleixis mai en el teu intent d’aconseguir arribar ben amunt sempre, passi el que passi, perquè ja saps, el vell Wang perdé el cavall.