El pop

Un relat de: moulin
En el petit poble de Baiyun, vora el mar de la Xina, viu la vídua senyora Xiaolong, mestressa de casa i cuinera de l’únic restaurant de la vila. Viu a la casa del costat i té un jardí on ara floreixen els cirerers. La senyora Xiaolong duu el cabell recollit en un monyo circular i elevat, tant alt com la seva cara, i decorat amb pals de bambú prims que l’atravessen per totes bandes. El seu aspecte la fa una dona freda, sèria i tibada, distant.

A la vila, amb prou penes hi paren alguns turistes que, de tant en tant, es deixen caure per aquell indret conegut pels lleons esculpits en bronze durant la dinastia Tang, fa més de mil anys. Com cada matí, la senyora Xiaolong va al mercat del peix per proveir el restaurant amb tota mena de productes del mar. Una barca acaba d’amarrar carregada de pops fresquíssims. Ella s’ajup per triar-ne els més grossos, els més bellugadissos. N’hi ha tants que alguns s’escapen i s’arrosseguen per la sorra de la platja desitjosos de tornar al mar. Però no tots.

Amb la perspectiva del temps hom s’adona que aquell matí, en aquell moment, passà un fet que canviaria per sempre la vida de la senyora Xialong. Un pop petit, fugitiu, s’enfilà per l’esquena de la senyora, mentre aquesta s’entretenia en la tria, i tirà amunt, amunt, fins arribar al monyo. El pop s’agafà al pal de bambú que culminava aquell peculiar pentinat. S’hi trobava bé allà dalt i contemplava un paisatge magnífic: el mar, les barques, el poble, els lleons de bronze.

Aquell dia, la senyora Xiaolong va notar com la gent la mirava d’una manera nova, estranya, la saludaven més estona de l’habitual, els nens somreien en veure-la passar i l’assenyalaven, els turistes li demanaven de fer-se una foto amb ella. Feia amics! No li havia passat mai una cosa així. El més estrany era que en arribar al restaurant, l’esperava ja una cua de gent per reservar taula. Eren del poble, tots. Els coneixia. Els va fer una gentil reverència, seca, i s’endinsà cap a la cuina mentre pensava que la seva sort a la vida havia començat a canviar.

A la nit, abans de posar-se el pijama i desenroscar-se el monyo, s’assegué davant el mirall del dormitori i descobrí el perquè de tot plegat, la veritat de les coses i s’entristí.

Ja fa anys que la senyora Xiaolong viu amb aquell pop al cap en perfecte simbiosi, sense cap mena de rebuig, ajundant-se un a l’altre: ella li conserva la vida i ell promociona el restaurant amb aquesta atracció única al món. Tant li fa que ara la gent li rigui les gràcies, que els nens la mirin de reüll, que es comenti que és boja, que li facin fotos, que tingui molts amics de conveniència. Tant li fa que ningú li expliqui el que passa.

Ella no els dirà mai que ja sap quina és la realitat, i seguirà dissimulant, passejant entre els seus cirerers florits i rient i vivint com si no sapigués que duu un pop al cap.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de moulin

moulin

53 Relats

35 Comentaris

43249 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.

Que siguin ells els qui parlin de mi.