Per Nadal, cap ovella al seu corral

Un relat de: assumpta pijuan

-Què que farem aquest Nadal ? … brrr Sembla mentida que tu, Dolors, filla meva em facis aquesta pregunta ! "Per Nadal cada ovella al seu corral", com s'ha fet sempre i es farà ! En aquesta casa les coses sempre es fan ben fetes. I per cert, parlant d'ovelles, ja pots anar pensant com carall vols cuinar aquella maleïda ovella orfe. Pensa que hi serem tots : Jo, els teus cinc germans … millor dit quatre, perquè l'ase d'en Joan segur que ni es presenta. I els tiets Ceferí i en Braul·li el conco ... brrrr set, serem set

-Pare, jo també hi seré ...

-Bo, però tu no hi seuràs gaire a taula ... prou enfeinada estaràs a la cuina ... brrr

I així, una vegada més la Dolors es tornava a sentir menyspreada pel seu pare.

Era una nena llesta i enginyosa, prou que ho havia hagut de ser per tirar endavant amb aquella colla de brètols durant tots aquests anys.

Sa mare, la Cília, va morir pocs dies després de nàixer ella. Per aquesta raó, son Pare li va posar per nom Dolors. Pels patiments que li havia fet passar a sa mare a l'hora del part i pel fet de ser nena. Per què dimonis havia de ser una nena? Tots els altres fills havien estat varons. Com havia d'ésser. Però amb el pas dels anys va veure que una nena li anava bé. S'encarregava de totes les feines de la llar i a més tenia cura del ramat. No se'n podia esperar res més d'una dona, deia sempre en Maurici.

Tots els germans, menys en Joan, s'estaven a casa. En Joan havia marxat feia temps. Només hi tornava per Tots Sants a dur flors a la Mare.

Ell, és qui li explicava que sa mare era com un àngel i que segur que vetllaria per ella, allà on fos. Que li deien Cília perquè va venir al món el dia de la Patrona dels Músics i que feia honor al seu nom, doncs quan ella cantava fins el dia més rúfol semblava transformar-se en un de primaveral.
En Joan, cada any li duia un llibre. L'últim, fa dos anys havia estat El viatge al món en 80 dies. Sempre li deia que llegís molt i aprengués força per a poder sortir un dia d'aquell cau.

Que lluités per uns ideals que ella encara no podia entendre i que per damunt de tot busqués com ser feliç.
Però ni l'any passat, el 1937, ni aquest havia tornat ... la Dolors no en sabia res d'ell i quan preguntava a son pare sempre n'obtenia la mateixa resposta:

-Brrr … Ves a saber on és aquest ara, brrrr

Quan la Dolors baixava al poble a comprar, sempre ho feia al colmado de la Carmeta i en Ton. Eren bona gent i la tractaven com la filla que mai varen tenir.

En Ton era ja molt vell i les forces no l'acompanyaven massa. La Carmeta, sempre li embolicava la compra amb els fulls més interessants del diari. Res d'esqueles i anuncis. Li triava les notícies importants per a que després ella a casa les pogués llegir i posar-se al dia d'aquell món que només existia per a ella quan sortia de la casona de dalt la muntanya.

Bé, llavors o quan venia Mossèn Lluís a dur el nom de Déu . Ell se l'estimava molt a la Dolors i des que en Joan no havia tornat, ella hi havia trobat l'afecte i l'estimació de la qual se sentia tant mancada.

En Maurici, no en volia saber res del Mossèn perquè li deia que allò eren romanços. Que ell no aniria al cel ... perquè no n'hi havia i que prou donaria gràcies si al morir l'enterressin i no deixessin el seu cos a mercè dels voltors que per aquestes contrades sempre volaven per damunt de la granja d'ovelles.

El Mossèn li explicava comptes de països llunyants plens de llum i color ... de fades i de prínceps i de bruixes i pirates. Amb el somriure d'ella en tenia prou per a sentir-se ben pagat en aquella casa.

I així passaven els dies, i els anys i un altre Nadal que s'acosta ... Però aquest era diferent ...

Son Pare li havia dit de cuinar la "Remei". Ja sabia que era una ovella! Però era tot el que la feia sentir bé en aquell lloc obac.

La mare de la Remei va morir també en el part i des d'aquell moment va existir una connexió gairebé umbil·lical entre ambdues. Els ulls de la Remei sempre denotaven tristesa i només quan venia la Dolors a munyir-la s'adreçava d'un salt i s'hi atançava per oferir-li tota l'escalfor del seu pelum.

"Com carall t'ho faràs per cuinar aquella maleïda ovella orfe"

Aquestes paraules ressonaven un i altre cop en la ment de la nena.

Ah! No! A la Remei no se la cruspirà ningú !

Quan la setmana vinent va baixar a comprar al poble, es va trobar la botiga tancada i la Carmeta, vestida de negre, li va explicar que en Ton s'havia mort. I que ella sola no se sentia amb prou cor per tirar endavant tota sola el negoci i menys ara en temps de guerra. Que marxaria a França a una casa que li havia deixat sa germana, encara que tota sola s'ho volia rumiar ...

Va ser llavors que la Dolors ho va veure clar !

Li va proposar d'anar-se'n a viure juntes aquesta nova etapa. Es tindrien mútuament com a Mare i Filla que mai no van poder ser per a ningú.

Hi van estar d'acord, fins i tot en endur-se la Remei amb elles.

Només li ho va dir al Mossèn que els lliurà la seva benedicció.

En Joan, allà on fos, se sentiria orgullós d'ella al haver aconseguit fer el seu somni realitat: Ser feliç !

Una nova vida les esperava a l'altra banda dels Pirineus i aquest va poder cridar ben fort la Dolors: Aquest any, Cap ovella al seu corral !!!


Comentaris

  • Conte intim i tendre, em toca la fibra sensible[Ofensiu]
    joseantoniocab | 23-12-2009 | Valoració: 10

    M'encanta el teu relat, m'ha tocat el cor sincerament. Continua escribint així, ho fas molt bé. Ja tic ganes de llegir més coses teves.
    Fins aviat i gràcies!

  • TORNA A SER NADAL !!! ESPEREM EL TEU CONTE[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 29-11-2009 | Valoració: 10

    Hola ;

    a tribuna@guimera.info

    Ens encanten les teves històries !!!!

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • la Remei i l'ovella.[Ofensiu]
    anforsa | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Aquí, la ovella i la Remei troben per fi el seu destí somniat, esperat, merescut.
    Ja saps el que et vaig comentar i m'alegro poder-lo llegir novament i aquí.
    Sé que triomfaria.
    Gaudeix el moment dolç, ja et deia que tenies una bona seguida i remuntar com àguila...
    Si em deixen la canalla , que ho tinc plé, t'escric. Bona nit Anton.

  • Enhorabona[Ofensiu]
    nuriagau | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Enhorabona per aquest relat. És un compendi d'encerts: el títol, els personatges, l'argument, les descripcions, la moralitat del relat...

    Seria ben curiós que escrivissis com va anar la nova vida a l'altra banda dels Pirineus.

    Felicitats per aquest conte!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Tenim oberta - encara - UN NADAL DE CONTE

    I aquesta història teva és genial !!!

    El text com annex en l'email adreçat a tribuna@guimera.info indicant X UN NADAL DE CONTE

    Si tens una foto de la Remei, també com annex

    Gràcies per endavant.

    tribuna@guimera.info

  • MOLT BON RELAT![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 09-01-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim, l'he situat a la Catalunya de fa molts anys, on les dones eren a les cases per fer feïna i res més i els homes per treballar i menjar. Una dona molt valenta, i una pobre ovella amb molta sort. Ja ho diu el refrany: Si Nadal es pau, amor i alegria, fem Nadal cada dia!I la teva protagonista ho va aconseguir, segur que el Joan des d'on fos, es va alegrar molt de tenir una germana tant dicidida. Que el proper Nadal ens permeti a tots trobar el nostre corral i que ningú ens obligui a quedar-nos a casa, si no ho hem triat. Salut.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de assumpta  pijuan

assumpta pijuan

7 Relats

23 Comentaris

7284 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nàixer l'estiu del 1959 a Barcelona, però des de fa ja uns anys visc a l'Urgell, d'on originàriament era tota la meva família.

A l'agost'08, vaig fer-me el bloc "Des d'on nèixen tots els somnis ..."

Des d'allí participo en els Jocs Literaris que proposa cada dimecres en Jesús Ma. Tibau i també m'apunto a participar mensualment a Relats Conjunts.

Sempre he volgut escriure ... però mai m'havia decidit.

Ara ho he fet i no sé que en sortirà ... o si fins hi tot en sortirà res ...

Però el que sé es que ho faig amb el cor.



assumptapijuan.blogspot.com

assumptapijuan@gmail.com