El senyor dels records

Un relat de: assumpta pijuan

Va ser llavors, assegut allí, que es va adonar de la importància dels records ...

Havia marxat sent un nen. La vida l'havia dut a moure's per altres camins.
Camins llunyans, molt llunyans ...
No li va ser gens fàcil, ... a l'inici es creia sentir sol, no tenia ni entenia a gairebé ningú ...
O potser és que tampoc el volien entendre a ell ... no ho sabia ...
No volia recordar el que havia deixat enrere ... i quan això succeïa, tancava el ulls fort fins a fer desaparèixer aquella imatge feliç ...
Va deixar de parlar amb la gent més propera i només plasmava en dibuixos aquells pensaments que mai no podria descriure ...
Mica a mica, a mida que s'anava obrint a aquell nou món ... la seva ment s'anava tancant més i més ...
Eren com unes línies de traç paral·lel que mai arribarien a confluir ... el món de fora i el món de dins ...
Amb els anys, s'havia forjat un futur pròsper i venturós lluny d'aquelles terres que ara li eren estranyes ...
Se sentia cofoi i poderós amb el que havia aconseguit ...
Però que havia aconseguit ?
Ara, en tornar, amb tot el pes dels anys al damunt ... ho va veure clar ...
Havia deixat de somiar ... mai és va permetre seguir somiant en aquells records ... aquella gent ..., aquelles olors ..., aquells colors ...,
aquella casa ... la seva casa ...
I ara, amb aquelles mans tremoloses que l'impedien dibuixar el pensament ...
Es trobava sol ... i per primera vegada va entendre el que realment era sentir-se sol.
No podia parlar amb ningú ... no recordava cap nom ... ni de les cases .. ni de la gent ...
Volia plorar i no en sabia ... aquells ulls eixuts de tant voler impedir les emocions, no sabien plorar ...
I es va adonar de tot el que s'havia deixat perdre i que ara eren realment la cosa més valuosa ...

els records ... al cap i a la fi ... els bons records !

Comentaris

  • si no els fermem a la memòria, es perden[Ofensiu]
    Avet_blau | 20-01-2009 | Valoració: 10

    Com si fossin quadres que cal clavar fort,
    els records passen davant nostre,
    esperant ser seleccionats i guardats
    en memòries boiroses.

    A vegades cal treure d' altres records mes vells o mes antics per poder deixar els nous,
    i si no els fermem a la memòria,
    es perden ...

    Avet

  • records[Ofensiu]
    anforsa | 20-01-2009 | Valoració: 10

    De vegades, no és la memòria que falla si no que els records no acudeixen pel tràfec de la vida, ens creiem ser prou i més i aquells records senzills no ens fan peça, fins que ve un daltabaix i aleshores, cametes ajudeu-me... Un bon escrit, feia dies que volia venir a donar un repas i les festes i festa major, que és cada any la traca final, m'ho impedien, avui, m'he dit, prou i he vingut a aprofitar el temps i omplir-me de lectures a les que tinc estima. Anton.
    Continua enviant o em quedaré sense.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de assumpta  pijuan

assumpta pijuan

7 Relats

23 Comentaris

7820 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nàixer l'estiu del 1959 a Barcelona, però des de fa ja uns anys visc a l'Urgell, d'on originàriament era tota la meva família.

A l'agost'08, vaig fer-me el bloc "Des d'on nèixen tots els somnis ..."

Des d'allí participo en els Jocs Literaris que proposa cada dimecres en Jesús Ma. Tibau i també m'apunto a participar mensualment a Relats Conjunts.

Sempre he volgut escriure ... però mai m'havia decidit.

Ara ho he fet i no sé que en sortirà ... o si fins hi tot en sortirà res ...

Però el que sé es que ho faig amb el cor.



assumptapijuan.blogspot.com

assumptapijuan@gmail.com