L'arbre

La Mercè te nou anys i li agrada molt llegir. Quan arriba el bon temps, no és res d'estrany veure-la emparrada damunt l'arbre que hi ha davant de casa seva...

- Mercè! Que pots venir a buscar el berenar, si us plau?

- Si, mare, ara torno!

- Ara torno?, però si ets aquí, dalt de l'arbre, has de dir: Ara vinc, mare! ... ara torno, ara torno, no sé on te el cap aquesta nena...


" De vegades la mare no m'enten, i em sap greu. Ella mai ha sortit d'aquí, d'aquest poble on déu va perdre l'espardenya, ni tampoc va anar mai a estudi i no en sap de llegir.

Jo tampoc he sortit mai del poble, però tinc la sort d'anar a escola i a més m'agrada llegir. I així "camino pel món".

I no em creurà si li dic que ara mateix era amb Sant Jordi lluitant al seu costat contra el drac..., ni que ahir vaig descobrir un important tresor enterrat en una illa perduda..., ni que un príncep m'ha fet un petó i he anat amb ell en la carrossa reial...

Però així us ho dic, per a mi llegir és:

A cada paraula un pas, amb cada frase un destí,
amb cada nou llibre un paradís per descobrir.

Llegiu, si us plau, vosaltres que podeu!

Jo, un dia d'aquests n'hi ensenyaré a la mare..."