Pensa i despres, plora.

No ploraré, ja no ploraré més en silenci tancada a la habitació per les nits quan tothom dorm. No seguiré sofrint, perquè no tinc cap motiu. Perquè no s'ho mereix. No es digne de les meves llàgrimes. No val la pena. Noies, us heu parat a pensar si ell plora per vosaltres? No cal que vosaltres deixeu una imatge lletja en el vostre rostre per ell, ell no ho fa, perquè ho heu de fer vosaltres? Conteu els motius per plorar que teniu a la vida i conteu els que teniu per no fer-ho. Però penseu, penseu amb la gent cega, penseu que es el que donarien per poder veure com ho feu vosaltres. Penseu amb un paralític, que donaria per caminar com ho fas tu? I tot i així riuen. No sabem valorar el que tenim. Pensem només amb el que no tenim. Com puc millorar la meva vida? Doncs amb això. Però us equivoqueu, la vostra vida està prou bé, però no ho sabem valorar, això si que fa plorar. No penso plorar més, només ploraré de felicitat, feu vosaltres el mateix, no us passeu la vida somiant, viviu els vostres somnis. Per què? Doncs perquè altres persones no poden, però TU SÍ!!