Cocollona (el cocodril amb ales de papallona)

..."Diu aquesta llegenda que a la banda esquerra de l'Onyar, per barri del Mercadal, hi havia un convent de monges que practicaven molt poc els devocions i penitències que els pertocaven i que més aviat es dedicaven a una vida força disbauxada. Però entre elles hi havia una novícia, carregada de bona fe i amb veritable vocació religiosa que no volia seguir les altres germanes en el seu errat camí els retreia contínuament la vida pecaminosa que portaven.

Aleshores, les germanes, per no haver de sentir sempre el corcó dels constants retrets, la veren tancar amb pany i clau en una cel·la subterrània, molt a prop d'on ara té sortida al riu la sèquia Monar.

Durant molts anys, la pobra novícia va restar empresonada a la tètrica cova fins que ala persistent humitat, la falta de llum i la mala alimentació, varen fer que li anessin sortint unes escates a tot el cos fins que, a poc a poc, va sofrir una metamorfosi total i es va quedar convertida en una mena de cocodril. Però encara que tingués un aspecte repulsiu, la seva santedat i la puresa de la seva ànima varen contribuir d'una altra manera a la transformació del seu cos: li varen sortir a la seva esquena de rèptil unes meravelloses ales de papallona, de lluminosos colors.

I així la novícia es va transformar en la Cocollona. Quan va morir, sola i abandonada, el seu fantasma va començar a se vist nedant per les aigües del riu Onyar, pels voltants del lloc on havia estat injustament tancada, més o menys entre els actuals ponts de Pedra i de les Peixateries Velles. I diuen que, únicament les nits de lluna plena, cap a l'alba, en aquella hora boirosa en què els fantasmes són visibles, aquells gironins que siguin veritablement sensibles poden veure l'espectre mig transparent i borrós d'un cocodril amb ales de papallona que va nedant, amunt i avall, fins que, al primer raig de sol, s'esvaneix. "...