I tu et feies passar per la meva amiga??? imbècil...

Un relat de: kida

Tu, tu que res la meva única amiga em vas abandonar. Com si tants anys d'amistat no signifiquessin res per tu, alguna vegada em vas considerar la teva amiga? Crec que no, i també crec que no t'importa gens mentir-me, perquè això és el que ets tu, una mentida. Només et tenia a tu com a amiga, tu em tenies a mi, érem inseparables, o això era el que creia. Tota la meva infància perduda amb tu, i tu ara marxes per una tonteria. No ho crec just, ve, no ho creia just. Abans maleïa a totes les raons, a totes les coses, a tothom que et va apartar de mi, però ara... ara agraeixo i no me'n estic de dir-ho mil i tantes vegades com faci falta que AGRAEIXO! A la totes aquelles coses que et van apartar de mi, tant de sofriment, tant patir per tu... s'ha acabat, finalment m'he pogut treure la vena que em vas posar tu i que em tapava els ulls i no em deixava veure la realitat, una realitat dura, però una realitat lliure, la que em vas amagar, la que em feia por tenir. Ara tinc poques amigues (companyes) per culpa teva, tu em vas retenir al teu costat i em vas lligar a tu. Ara entenc que no existeixen les "amigues", tu m'ho vas demostrar, tu vas ser la culpable. Noies, nois, qui troba un amic o amiga, troba una mina d'or, perquè realment no existeixen.

Us desitjo sort, trobeu la felicitat, que no us passi com a mi.

Comentaris

  • torno a comentar[Ofensiu]
    c | 29-04-2006

    després del que em semblava molt de temps però només són dos mesos. No serevix de res comentar de nou, ho faig per mi, i per donar-te la raó. Qui troba una amiga troba una mina d'or ja que no existeixen. No m'hi vull trencar el cap, però l'altre vegada vaig poder suportar-ho, estar bé sense ella, però una segona (tercera o quarta, en realitat) vegada, no aguanto.
    Ella influeix en tothom, cau bé en tothom, però ja m'ho va dir: fa el paperet en tothom, i deia que només nosaltres dues erem en relalitat bones noies amb qui si pot confiar. I jo me la crec, altre cop! Aquesta vegada, si torna, la penso engegar, tants patiments per culpa d'ella no! I a sobre, la resta de noies se la creuen, i em culpen a mi de que ella s'hagi enfadat!

    en fi, perdona altre cop la gran parrafada. Perdona per no haver-te escoltat realment. Altre cop vaig caure en la trampa... però quan et vaig llegir creia en ella. De fet, em cau bé, però té aquest gran defecte i virtut: cau bé a tothom i sap guanyar confiança.
    En fi, també agraeixo a l'altre noia que tinc al costat meu, amb qui parlo i hi tinc confiança.

  • jo...[Ofensiu]
    c | 04-02-2006

    també m'he sentit més d'una vegada traïda, per la mateixa amiga, plantada.
    No vull entrar amb detalls, però ara tornem a ser amigues...
    l'única cosa que vull dir és que l'última vegada que ens hem distanciat, ja no em feia res, pensava "d'acord, de fet tu poques vegades has sigut la meva amiga...és cert que em passat temps bons juntes, però mai he acabat a confiar en tu perquè sabia que em deixaries altre cop...inevitable destí" però en el fons, a vegades em lamentava tan sols haver destinat tota la meva atenció amistosa cap a ella.

    mil vegades ens hem distanciat, sempre pel que ara ens semblen tontaries però al principi no ens ho va semblar.
    Potser per culpa d'ella no he pogut coneixer altre gent...mentida. Jo tinc les meves amigues, dos ho són de debó (incluida aquesta però són temps passats, encara que hagin passat tan sols un mes)

    Si creus realment que t'ha robat el temps, les amigues que podries haver conegut, crec que és mentida. Tu podries haver sigut lliure i centrar l'atenció amb altra gent, però si no ho has fet és perquè no creies que ho necessitessis, perquè els moments que passaveu juntes eren bons. `

    Igualment, si ara t'ha deixat, i no vol tornar a tu, ni tu a ella, sigues lliure...

    perdona per la gran parrafada, però ho havia de fer.

    i gràcies per escriure això, fa un mes pensava això

  • hilderoy | 04-02-2006

    ola!
    Jo no et prtareé la contrària: si sóc franca, m'ha passat el mateix recentment, i és una pena. Aixó de que tenia una vena als ulls és talment com moltes vegades m'he sentit. Gràcies.

  • estel | 15-09-2005

    Encara que tot ara ho vegis com un pou sense sortida, pensa que com tu n'hi ha molts, en som molts que ens hem sentit traïts per una amistat i li voldríem dir de tot( jo hi he fet un cop i cada cèl.lula del meu cos s'empenedeix d'això...). Ves a algun casal del teu poble, als ateneus... allí sempre i ha gent oberta a l'aguait de tot.Al cau jo hi he passat molt bones experiències i la gent és fenomenal. No tiris la tovallola abans de temps! ÀnIms !!!
    Banfaith :* Petons