Pels coloms del matí

En sortir de casa,
les rajoles es fonen
a mesura que vaig passant,
i la llum que irradia el meu somriure
se transforma
en mirades dolces i penetrants.

Deix, extasiada,
que l'aire del matí me travessi
com un colador, me reinventi
i me doni vida una vegada més
i em doni les forces per esbrinar
cada dia el meu destí.

Tot depèn del cristall amb què es mira.

Llàstima que alguns dels teus relats siguin tan curts, la tercera llàgrima mai no aconsegueix sortir.

NiNeL

posseix lector i artista, sense perdre el ritme ni la identitat de l'artista i del lector.
Preciosa!

Que el temps passi ràpidament en el teu poema, com en una pel·lícula a ràpida velocitat. Es veritat que els temps passa així i que nosaltres tant sols podem estar-hi d'acord, accedir-hi fins que el coloms puguin aprofitar els nostres cossos i les nostres ànimes.

M'has fet recordar el que em va explicar un cop una guia parsí, a l'Índia, de com els parsís deixen els seus morts despullats sota el cel perquè se n'aprofitin els rapinyaires i poder així col·laborar al fluir de la natura i a la reencarnació d'altres ànimes.

Un petó immens de bon any

Feliç any 2006 Leela, he llegit els teus últims poemes varies vegades i no he trobat mai com comentar-los. Jo, l'única cosa que et puc dir és que es m'enlluerna l'aurèola d'un ànima preciosa en cada un dels teus poemes. I que et fas estimar en cadaescun d'ells.

Feliç 2006 i > Leela
Una abraçada

dones una visió trista de la (teva?) realitat molt pesimista
...
Accedeixo de bon grat
a què el temps em travessi
com una daga, m'esbudelli...

és molt gràfic m'agrada. Seguiré llegint-te.

el coloms i a tu també per alegrar-nos el matí

dels que a mi m'agraden... bé, és una molt bona imatge del desesper que a vegades ens persegueix pels carrers foscos, al vespre, justa abans d'arribar a casa, quan et sents cansada i derrotada d'un dia que n'és com un altre i que en serà com un altre... (interpretació lliure, ja ho veus...)

La veritat. no sé què destacar-ne: ma'garada la imatge que sóna tot sencer, les descripcions de la primera estrofa i el regust amarg i sorprenent de la segona.

Felicitats, Leela. Ja saps que m'agrada com escrius i què escrius; encantada d'haver-te descobert i de poder continuar-te llegint.


-Filladelvent-