Pel Pol

Un relat de: Tiamat

Al Pol, li he fet un vers.
A ell, i no al seu gat Gris.
Ja que, al Pol, quan es fa el trist,
li dic: riu.
I al gat, quan es fa el trist,
no li dic res.

Al Pol, li he fet més d'un vers.
A ell, i no al seu gat Gris.
Ja que, en Pol, quan veu el cel,
sent el seu cor.
I el gat, quan veu el cel,
no sent pas res.

Al Pol, de vers, li n'he fet més de dos.
A ell, i no al seu gat Gris.
Ja que, d'en Pol, en sé poc,
tot i que en sé molt.
I del gat, que crec que és gris,
no en sé ben res.

Al Pol, li faig un vers més.
Li'n faig, com diu ell,
fins que el cor em diu prou.

Tot i que qui em diu prou,
no és el cor,
és el cap.
Que fer més d'un vers en mots breus,
és molt lent i... sí, cansat.

Un muà.

Comentaris

  • Tona | 05-11-2004 | Valoració: 7

    M'ha fet gràcia el poema: sobretot pk el meunovio es diu Pol, i el seu gat Gris...

  • Elpeldelpolésenunpalialcapdepochicauunllamili fauntrencquenosapspaselmalquelihafetalnoiÉsqueniallitpotsferunsondenitisifasuncritéscomsitotfosgriscomelgatd'enPolAuqueéstardijasurtelsol

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681482 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.