PEDRES

Un relat de: kefas

“Mira, fa por amb aquesta cara irada i les mans estirant-se els cabells” – es va acostar a l’escultura i, ajupint-se, va llegir la frase que hi havia al sòcol – “El destí de l’home és ensopegar eternament amb les mateixes pedres”

Cada deure té el seu dret, i cada manament, el seu obeir, va pensar Moisès quan va rebre els deu manaments. Tenia gana, feia molts dies que voltava pel Sinaí per acomplir el mandat diví, sense provisions ni aixopluc ni una màrfega on estirar-se i ja començava a flaquejar. Amb el cervell ennuvolat i la vista tenyida d’estrelles, el seu cor es va inundar d’una immensa l'alegria quan va veure aquelles dues pedres davant seu. El rostre se li transfigurà i amb les mans tremoloses i el cabell movent-se al ritme de les ones del dictat celestial, les va agafar, se les va carregar a l'esquena i va començar a baixar.

Mira, pensava mentre descendia, aquestes pedres són el fonament de la nova casa de la humanitat. Estic cansat, fatigat, però l'alegria de poder donar al meu poble l'aixopluc de la teulada de la bondat, la protecció de les parets de l’honestedat, l'escalfor de l'estufa de l'amor i les magnífiques vistes que podran gaudir des de les finestres de la generositat compensen tot el sofriment que he patit. Segur que estan preocupats i ansiosos per veure’m tornar.

En arribar al turó que hi havia abans del campament va sentir uns sons que el varen sorprendre. Era música, acompanyada de càntics que sortien d’unes goles enrogallades i estridents que ferien les seves orelles, amigues del silenci. Quan s’hi va acostar més, ell també es va quedar de pedra. En veure aquell deplorable espectacle, va aixecar les dues taules i les va llençar a terra.

“Guaita, està mirant des d’aquí dalt aquest magnífic edifici del Vaticà, la casa que ell volia per a tothom” – en dir això va tornar a fitar la cara de la escultura i es va sorprendre en veure que una mena lluentons es movien per les seves galtes – “Ostres” – va exclamar – “Moisès està plorant”

Comentaris

  • Tens raó[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 26-11-2018

    També serviria per al tema del mes vinent (l'escultura) aquest relat, kefas.
    Gràcies pels teus comentaris, tens tota la raó: ara, els inclements, som nosaltres.
    Bon curs relataire!

  • Sant Pere Encadenat[Ofensiu]
    kefas | 26-11-2018

    Moltes gràcies, Nil, ets un erudit.

    Jo només conec el Moisés que viu a la basílica de San Pietro in Vincoli, a Roma, dins d’una fascinant (per a mi) escultura de Michelangelo Buonarroti. I amb aquest coneixement n’he tingut prou per bastir el relat.

  • Qui fou Moisès[Ofensiu]
    Nil | 25-11-2018 | Valoració: 10

    Kefas, un relat magistralment escrit i molt poètic alhora. És per això que mereix ésser llegit i comentat. Ara bé, permetem desvetllar la veritat que s'amaga rere aquest personatge anomenat Moisès i desmitificar-lo d'una vegada per totes basant-me en informació aliena a mi. Quequedi clar!.

    No hi ha que confondre Jehovà, que fou un dels elohim o "deus menors", amb l'absolut. Jehovà al igual que eloah tenen la seva morada en el nivell vibratori 8 ( en el 7 moren les energies, en el 6 els àngels, i del 2 fins el 5 els esperits), però davallà ( només en un 10%) en la missió del nivell 4, que és un nivell de mestria ( en el 5 es troba la jerarquia solar i Planetària, regida pel mestre Jesús, actual Logos Solar, i els mestres de Llum, com Sòcrates, Krishnamurti, Sant Germain, Ruanel, etc). Jehovà malgrat el seu altíssim rang, fracassà en la seva missió quan s'apoderà d'ell la supèrbia i es transformà en cruel i venjatiu, actitud que tant desconcerta als teòlegs que desconeixen la veritat. Quan Moisès, que era un mèdium extraordinari, pujà a la muntanya per a rebre els manaments, no vare comunicar-se amb l'Absolut sinó amb Jehovà, confonent-lo amb l'Absolut, a més fou en Moisès qui esculpí en la pedra els manaments, no hi hagué cap intervenció extraterrestre, ni del mateix Jehovà, tret de "l'esbarzer ardent" que és un truc molt elemental dels esperits de l'error quan volen espantar-nos o impressionar-nos. Els manaments són una representació ecoica d'aquest ser: "Jo sóc el senyor Déu teu", " no tindràs cap Déu més que a mi"; No prendràs el nom de Déu en debades"; etc Que òbviament no són més que ximpleries. Com l'absolut podria donar aquesta mena de manaments? Com l'Absolut podria elegir a un poble en detriment d'un altre?. A banda d'això, en el món espiritual, que és la única realitat que existeix, d'on venim i on hi tornem, no hi ha sexe, raça, ni nacionalitats, essent el poble jueu, com el mahometà, com el rus, com el català, tan sols rols o papers com les obres de teatre, que serveixen a determinant fi evolutiu o d'aprenentatge i que s'acaba quan s'abaixa el teló. Llavors, com l'Absolut podria tenir com escollit a un poble que solament compleix un rol tan efímer com el d'un grup d'escolars en una obra de teatral? La missió cabdal de jesús en encarnar fou, precisament, desterrar aquesta falsa idea i promoure la veritat, es a dir l’existència d’un pare bondadós i no cruel. Ja sabem, perquè és història, que el propi poble jueu ignorà del tot a jesús i llurs ensenyances i segueix pendent d’en Jehovà, un Déu fet a mida dels creients, que res té a veure amb el vertader.

  • Felicitats pel teu magnífic relat![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-11-2018 | Valoració: 10

    Jo també m’he quedat de pedra quan he vist que, en cinc breus paràgrafs, has pogut descriure el Miquel Àngel arquitecte i el Miquel Àngel escultor, el marbre de Carrara, que ell tant amava, i la seva casa de déu, que li jugà tantes males passades.
    Et dono les gràcies per haver-me deixat veure el Moisès plorant, li has donat vida, li has posat cor.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Un relat bonic i savi.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-11-2018 | Valoració: 9

    Hola kefas.

    Un bon relat, m'agrada i em fa pensar en la poesia. És molt bonic.

    No l'he entès tampoc molt, sincerament, però em fa pensar en la búsqueda de fe, de miracles, que l'ésser diví t'escolti (no ho sol fer molt) i que Moisès plori és emocionant, el pobre. Tantes coses que diuen que es feien abans pels déus, i ara la joventut va molt a la seva en general...

    Gràcies pel teu comentari al meu relat. Visca la filosofia.

    Salut!!

  • Pecadors[Ofensiu]
    Sara Serra | 23-11-2018

    Qui més hauria de predicar amb l'exemple és qui menys ho fa.

  • Pedres i persones[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2018

    La teoria i la pràctica rarament van de la mà. I això, que tant passa ara, ja ve des del principi dels temps. Mira que devia costar picar a la pedra tots aquells manaments, perquè no hi hagi ningú, absolutament ningú que els segueixi. I així passa amb tot. És clar que hi ha coses que no tenen importància, però moltes d’altres sí. És per fer plorar a les pedres...

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: