Pastís de xocolata

personatges.
ma: marina
mo: mariona
la: laura
pastís de xocolata

escena 1
(a l'estudi del pis)
la: què, mariona, nem a comprar?
mo: sí, vinga, vànem, que jastic rallada d'aquets apunts.


escena 2
(anem fins al supermercat)

la: uouooo! mira mira, el pastís aquell de xocolata!
mo: prò és que no tenim forn, no sé pas com vos fer-lo..
la: dóna igual, io un dia vaig fer-lo amb microones, tabé queda bo. I tenim aquella cosa blanca per microones, no?
mo: sisi! va, comprem-lo.


escena 3
(tornem al pis, ens trobem la marina que acaba d'arribar de classe)

mo: marinaaa, mira què hem comprat!
ma: uooooo, pastís de xocolataaaa!! com el farem?
la: el fotrem al microones!


escena 4
(arriba l'hora de sopar)

la: vava, el pastís el pastís!!
ma: jo vui obrir-lo! vui fer com a l'anunci aquell, que va caiguent!
mo: té, obre.
ma: no cau ben bé igual eh...
la: ja us ho he dit, si sembla merda, prò carda un olor mé bona!
ma: ja està tot crec.
mo: pues al microones.
la: quan diu que s'ha de posar-hi?
mo: pocusépas.. no sé, diu 35 minutos o 45 al horno, depèn de la forma del recipient.
la: doncs.. hmm.. fiquem-li 30, i si un cas ja ho ficarem més rato si nostà cuit.
ma: vale, i què ho ficut? medioalto, alto, combi o com?
mo: posa combi, no?
la: si, no sé, combi mateix.
ma: hi ha tres combis, combi u, combi dos o combi tres, què faig?
mo: fot-li combi tres!
la: sisi, que es fagi gros i maco.


escena 5
(uns deu minuts després, mentre sopem)

ma: no voleu dir que jastarà?
mo i la: no dona no! com vos questigui!
ma: ai.. no sé..
la: uaii, quina oloreta que arriba! crec que me vé tota directe al nas!

escena 6
(un quart després, encara sopem)

ma: no sentiu com pudor de fum?
la: no, no?
mo: no sé, jo no.
la: buenu, pudé sí... merda... (tiro la cadira una mica enrera per poder veure el passadís, que condueix a la cuina. Una gran onada de fum en surt de dins) merdaa!!
ma i mo: què passa, què passa?
la: el pastís, joder, que s'està cremant!! (corro cap a la cuina, obro la porta del microones, en surt un fum negre, surto altra vegada de la cuina) joder ties, que s'ha cremat, quina peste que carda, allà no s'hi pot pas entrar! (estossecs)

(la mariona i la marina van cap a la cuina a veure el desastre, i la mariona surt amb el "pastís" i la safata de sota el microones, tot fumenjant. Mentrestant obro la finestra del menjador mentre la marina obre les de la resta de la casa. Posem el pastís al balcó. La mariona va a buscar la càmera de fotos)

mo: jajajajajajajaja
la: jajajajajajajaja
ma: jajajajajajajaja

mo (estossega)
la (estossega)
ma (estossega)

mo: jajajajajajajaja
la: jajajajajajajaja
ma: jajajajajajajaja

mo (estossega)
la (estossega)
ma (estossega)

(així durant ben bé un quart d'hora)

més fotos.

Ens veiem en cor de treure el pastís del recipient. Una mena de tros de carbó surt del fons del recipient. Per cert.. quin fons del recipient? ara és només una pasta líquida blanquinosa i elàstica. Em tapo la boca i el nas amb el coll de la samarreta per anar a la cuina a buscar una bossa de plàstic. Posem el "pastís" i el "recipient" dins la bossa. Al cap d'una estona, quan agafo la bossa de plàstic per anar-la a tirar al contenidor de baix, em cau tot a terra, perquè l'escalfor també ha fos la bossa de plàstic...

Ens atrevim a entrar la cuina. El microones està negre. Estem molta estona intentant netejar-ho (el microones per dins, per fora, i també tots els tupperwares que hi havia a sobre, i ah, un paquetet de cerilles...). Impossible, allò no marxa mai més.

Demà comprarem un altre pastís.

20.9.4, 22:24