Passadís de cors pintats

Si hagués sabut que l'hauria deixat d'estimar, potser hauria intentat fer l'esforç de no enamorar-se'n. De tota manera, no se n'hauria sortit. També ho sabia.

Si hagués sabut que després dels anys no sabria com abrigar-se l'ànima…

Amunt i avall, ara camina, ara corre, ara s'agenolla, ara plora. I no deixa d'anar amunt i avall. I encara té fred.
Algún cabell blanc i de pell jove. Un secret als ulls. I innocència en la mirada. Un buit al cor.

Torna a córrer amunt i avall, cada cop més depressa. El passadís, ple de cors pintats per altres bojos, se li fa curt i estret i es llança rodolant per la rajola vella i el seu cap rep l'impacte buscat d'un moble cantoner. I hi torna. I no en te prou. Amb un trau al cap ara plora.
Com també ho farà demà.

Sap que no se n'hauria sortit i però li fa ràbia no haver intentat fer l'esforç de no enamorar-se'n. De nit, en veu baixa, encara pronuncia el seu nom…