Cercador

Llista categories

Una dona sola

Un relat de: teixidora

El mateix nen que plorava aquest matí quan la seva mare l'ha deixat a la porta de l'escola, riu ara a la mateixa porta quan veu que la seva mare, amb el seu caminar lleuger i decidit, com aquell qui no té temps per a perdre, torna a buscar-lo.
El nen mai li ha demanat on és el seu pare, però avui sí. La mare dubta, però és cert que un dia o altre li haurà d'explicar. No li pot dir que és mort. No li pot dir que va fugir, no li pot dir res del seu pare.
Tampoc li pot explicar on son els seus avis a qui no ha vist mai. Ni per què no té cosins, ni germans
Com podria explicar-li al seu fill que ella mateixa és la seva germana, que el seu pare és també el seu avi?
Quan el nen s'adorm, la mare plora darrera la porta de la seva habitació.

Comentaris

Afegir comentari

Curt, contundent i molt ben escrit[Ofensiu]
Ligeia | 29-06-2006 | Valoració: 9
Doncs això, que m'ha encantat.
No crec[Ofensiu]
David Gómez Simó | 27-10-2005
que al teu relat li calgui afegir res.

Dius el que volies dir molt clar ( i molt alt ). Una altra cosa seria que volguesis fer una novel·la de la vida d'ells, però no cal. Per transmetre emocions aquesta mida ja és bona.

Benvinguda!!!.
un consell[Ofensiu]
filladelvent | 27-10-2005 | Valoració: 10
envia'l a la versió 2.0 del nou llibre de relatsencatala: un minirelat d'aquesta qualitat tindrà una rebuda excel·lent en el llibre, n'estic convençuda.

Enhorabona,

-Filladelvent-
aiguardent[Ofensiu]
Gica Casamare | 27-10-2005 | Valoració: 10
Impactant, contundent i relligat. Quina bona literatura! Ha estat cop un glop d'aiguardent.
Et mareixes el 10 per la cara que se m'ha quedat.
Caram,[Ofensiu]
brideshead | 27-10-2005
quin impacte. Una història terrible, explicada amb serenitat, diria que fins i tot amb molta fredor. La brevetat del relat li dona contundència al missatge, encara que crec que podria ben bé ser més llarg, endinsar-se en els sentiments que deu sentir aquesta mare, perquè jo em pregunto.... com es pot ser capaç de tenir un fill del teu propi pare?

Una abraçada!
una bomba[Ofensiu]
foster | 27-10-2005
aquest minirelat. Impactant pel com es diu més que pel què es diu, com en l'altre que t'he comentat.
La mateixa història, més llarga i desenvolupada, podria haver caigut en el dramatisme fàcil, melodramàtic.
En aquest cas, i com a excepció, crec que has triat la mida justa per aconseguir l'efecte buscat.
Noia, m'estàs sorpenent agradablement.

foster

(per cert, no et valoro perquè no valoro mai, i no t'estranyis si altres tampoc no ho fan. crec que ets bastant nova a la web, veritat)
...[Ofensiu]
instants | 21-10-2005 | Valoració: 9
a mi m'agrada el ritme del poema i la seva sintesí, per què posar paraules innecesàries quan es diu el que es vol dir.
Colpidor però un final massa sobtat.[Ofensiu]
angie | 21-10-2005
El que dic al títol.
Fort !!!![Ofensiu]
Antonio Mora Vergés | 18-10-2005 | Valoració: 10
Hola,

Moagraden molt els teus escrits, però sóc de l'opinió de que pateix la sindrome de la sintesi, tot i que potser encara no estàm descrita per ciencia. O no ?

Posa una mica més de carn !

mora.a@guimera.info