No vull ser racista

Un relat de: teixidora

"Vente sentimo siñora para leshe de pequeño hijo! "- M'ho diu una rumanesa, abillada amb un vestit llarg i brut. En un mocador anusat al coll hi duu penjat el seu fill de cabells d'or i galtes rosades. No sembla pas que el nen passi gana, ben al contrari de la mare que, de tan prima, sembla que s'hagi de trencar en qualsevol moment. Ambtot, tampoc fa cara de mala salut.
Regiro la meva bossa i trobo unes monedes. Hi ha més dels 20 cèntims que em demana. Les deixo anar dins el got de plàstic que la rumanesa m'atansa gairebé frengant-me el rostre mentre el remena amunt i avall fent clinclinejar d'altres monedes.
Al migdia tot fent un vermut amb la colla, la mateixa rumanesa repeteix l'operació. No em reconeix i em torna a demanar els 20 cèntims i en aquest cas, li faig un gest fent-li entendre que no li puc donar 20 cèntims cada cop que em troba. Pel tó amb que ho diu, crec que m'ha insultat, però com no conec l'idioma no en faig massa cas.
A més, estic contenta. He quedat per sopar amb l'Eduard. Fa tant temps que no ens veiem i ens hem d'explicar tantes coses… l'Eduard ha aconseguit posicionar-se bé a la feia. És un bon economista i ara li plouen els reconeixements.
Son dos quarts de deu i entrem al restaurant. El cambrer ens indica on és la nostra taula, però els meus ulls es claven a la taula del costat on una cara m'és coneguda.
Una dona prima, ben maquillada i elegant demana un filet de bou.
Jo fullejo la carta i veig el preu: 18,50€. El seu company ha demanat un llenguado a la llimona: 16,70€. I el vi, un rosat de Navarra, 15,00€.
No sé encara que demanaran de postres, però suposant que no en demanin, la broma pel cap baix els costa 50,2€.
En resum: la romanesa, que finalment reconec, prima, ben maquillada i elegant, ha hagut de demanar almenys a 251 persones els " vente sentimo siñora para leshe de pequeño hijo" . I imagino que els gamarussos com jo, que els hem deixat anar prop d'un euro, hem contribuit a costejar les despeses del cangur que deuen haver contractat per tenir cura del nen de cabells daurats i galtes rosades.

Comentaris

  • instants | 21-10-2005 | Valoració: 8

    Almenys, gràcies a tu, li has pagat un bon sopar hehehe, tots caiem en dilema quan algú, romanesa o altri, ens demana vint cèntims. Alguns justifiquen el fet de donar-los, altres el fet de no donar-los, qui sap si són per a menjar o per a la màfia de torn... és un joc imprevisible amb jugadors anònims.

l´Autor

Foto de perfil de teixidora

teixidora

8 Relats

42 Comentaris

13552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32