Pau

L'Abel es va tornar a llevar per comprovar que el seu fill de 7 anys, el Pau, havia aconseguit adormir-se.
El nen havia tingut unes dècimes de febre aquella tarda, gairebé no va sopar i un cop a l'habitació, plorava.
Feia només sis mesos que l'Abel i l'Anna s'havien separat. El jutge havia establert que l'Abel podria tenir el Pau cada quinze dies, el cap de setmana, des de divendres a la tarda i fins diumenge a les vuit del vespre, i tot un mes a l'estiu a triar per la mare.
Les coses no anaven bé entre l'Abel i l'Anna des de feia anys, i aquella primavera va ser definitiva. La dona s'havia distanciat molt de l'Abel. Cada dia s'absentava de casa mentre el Pau era a l'escola amb l'excusa d'anar a fer un cafè amb la Rosa, una amiga de tota la vida que havia quedat vídua feia un parell d'anys.

Era un home tranquil i obert l'Abel. Treballava a l' empresa immobiliària que havia heretat del seu pare i havia fet prosperar el negoci especialment per la seva manera de ser.
L'Anna, mestra, no va arribar a exercir mai. Es van casar tot just l'any després que els dos s'havien llicenciat i van decidir tenir fills molt aviat.
El primer embaràs de l'Anna no va prosperar, però un cop superat el lleuger trauma ho van tornar a intentar. I va néixer el Pau.
L'Anna hauria preferit una nena i l'Abel es va tornar boig d'alegria quan va veure el petit. Aquell dia va comprar roses per la trentena de dones que treballaven amb ell i bombons a la totalitat de la plantilla.
Els treballadors el van obsequiar amb un cotxet de passeig i un enorme os de peluix.
El recorda com el millor dia de la seva vida. A la tarda, es va passar per les oficines de Can Barça i va fer soci al seu fill.

Sis anys després, l'Abel i l'Anna van decidir posar fi a la seva relació que s'havia anat refredant dia a dia. Una separació de mútu acord, tot i les exigències econòmiques de l'Anna, que finalment no va aconseguir la quantitat, demanada. Tot i així, sí va poder quedar-se amb la vivenda conjugal: un pis gran i força luxós a la zona alta de Barcelona.
L'Abel es va instal·lar en un apartament suficientment espaiós i no massa lluny del pis que havia compartit amb l'Anna i en Pau amb la intenció de poder veure el seu fill amb més freqüència, un fet que la seva exdona no va veure de massa bon ull. No va parar fins aconseguir que el jutge dictaminés una ordre que només permetés a l'Abel veure el Pau cada quinze dies. Res d'acompanyar-lo a l'escola de tant en tant. Res de portar-lo a jugar al parc…
Tot i que la decisió pesava com una llosa, l'Abel la va acatar amb la intenció que el nen no en sortís perjudicat. Tot i així, li cremaven a la gola les seves pròpies paraules quan li havia de dir al Pau que no el podria veure fins al cap de dues setmanes perquè tenia massa feina, o perquè anava de viatge.

Aquella tarda, l'Anna va trucar l'Abel per dir-li que el Pau s'havia refredat una mica. Res important.

- Sobretot, procura que no tingui fred. Encara que ell no ho vulgui, corda-li la jaqueta quan el vagis a buscar a l'escola. I si demà el banya la Neus, recorda-li que li eixugui els cabells amb l'assecador.

La Neus era la cangur habitual del Pau i tant anava a casa de l'Anna com a casa de l'Abel. A més, ajudava l'Abel a la cuina especialment quan el nen era a casa.

- La Neus no vindrà aquesta setmana. Però no pateixis, ho tindré en compte. Pensava anar a casa de la meva mare, a la platja, però si està refredat, ens quedarem a Barcelona.


El Pau va dormir tota la nit. L'endemà al matí el seu pare va comprovar que no tingués febre i es va disposar a banyar-lo.

- Som-hi Pau! A la banyera!

El nen va remugar una estona.

- Tinc gana, papa
- Esmorzarem després de la dutxa
- És que tinc fred
- Va, que hi posarem aigua calenta i ja veuràs com no en tindràs de fred
- Però primer juguem amb el cotxe nou
- No, després de la dutxa. Va, Pau.

El nen no va convèncer el seu pare, però si va aconseguir que no fos una dutxa, sinó un bany amb molt de sabó.
L'Abel va somriure.

- Veus massa televisió! A quin anunci ho has vist això de la banyera plena d'escuma?
- Era una pel·lícula.
- Està bé. Omplo la banyera.

El Pau va aprofitar que el seu pare parlava amb l'Anna per telèfon per ficar-se dins l'aigua.

- Mira que bé! No t'ho he hagut de dir dues vegades!

Li va ensabonar el cap i li va fregar l'esquena amb l'esponja.
Així que va voler netejar-li els genitals, el nen va fer un crit. El pare el va posar dret i el Pau se'ls va tapar amb les dues mans.

- Pau… no em diràs que et fa vergonya…! Va, treu les mans

El nen va fer que no amb el cap i va seure de nou a la banyera.
L'Abel estava sorprès. Era la primera vegada que el seu fill actuava així.

- Va, Pau! No tenim tot el dia! - El va tornar a posar dret i aquesta vegada el nen es va posar a plorar.
- Em fa mal. No em toquis aquí.


L'Abel no podia creure el que estava veient.

- Qui t'ha fet això? Digues! Qui t'ha fet això?

El Pau, avergonyit, no parava de plorar. El seu pare el va treure de la banyera, li va posar roba neta i li va preparar l'esmorzar. Mentre el nen esmorzava, va trucar al Joan Avinyó. El seu germà era pediatra i potser sabria donar-li alguna explicació.

- Joan? Hola, soc l'Abel Estrada. Escolta… necessito el telèfon del teu germà Enric. Tinc el nano a casa i m'agradaria que li donés un cop d'ull. No està massa fi.
- Avui no visita a la seva consulta particular, però és a l'hospital. Pots portar el nen? Jo ara el truco i et visitarà desseguida.

Així que el Pau va acabar d'esmorzar, el va portar a l'hospital. A la porta, va començar a somiquejar.

Els van atendre al moment.

- Abel, qui és el pediatra del teu fill?
- No ho recordo. D'aquestes coses se'n cuida sempre l'Anna.
- I no li has volgut preguntar, oi?
- No.
- Hi ha alguna cosa…
- Què?
- No sé… parles sovint amb l'Anna?
- No tenim massa cosa a dir-nos. Parlem del nen i poca cosa més
- I en cap moment t'havia dit res de si el nen podia tenir fimosi o alguna cosa per l'estil?
- No. Sé que va anar al pediatra fa uns dies, però em va dir que era una visita rutinària
- Bé. El Pau aparentment no té res important. Una mica d'infecció al penis. Per això li fa mal. De tota manera, crec que has de parlar amb la seva mare.
- Què vols dir? Parla clar!
- Recentment el teu fill ha estat intervingut quirúrgicament.
- Això ja ho he vist! Però per què?
- Vols un consell? Contracta un advocat. Jo et prepararé un informe. Al teu fill li han fet una circumcisió… sense motiu. Si no és que…
- Si no és què?
- Per alguna creença, diguem que… poc estesa? No sé. Tot és una mica estrany.
- Anem a pams! Quines conseqüències pot tenir aquesta intervenció?
- Has sentit a parlar de l'ablació de clítoris a nenes?
- Sí, una aberració.
- Se'n fan dos milions cada any. En el cas dels nens, la circumcisió, practicada tant per jueus com per musulmans, afecta cada any 13 milions de nens al món.
L'Abel s'anava desfent per moments. No podia donar crèdit al que estava escoltant.
- Mira, jo no vull ficar-me enmig de la vostra relació i dels acords que tingueu en relació al vostre fill, per això et deia que potser el caldrà un advocat.
- Dóna'm més detalls
- No és altra cosa que una mutilació i per a mi, tan denunciable com ho és en el cas de la mutilació genital femenina. Una circumcisió sense finalitat terapèutica per a mi no deixa de ser una agressió sexual. Ja et dic que algunes religions pràcticament obliguen a fer-la.
- I creus que el meu fill pot patir algun tipus de disfunció?
- Home, hauria de fer un estudi més acurat, però… no seria el primer cas. Tot i així… és molt probable. El que li han fet és extirpar-li el prepuci, per tant és molt possible que perdi sensibilitat perquè és precisament en aquest tros de pell on existeix una major concentració de terminacions nervioses… No sé… segurament tindrà una manca de mobilitat de la pell durant l'erecció o se li faran capes de pell que es ressecaran com a conseqüència de la falta de protecció per l'absència de mucoses i pel permanent contacte amb l'aire.
- No sé què dir… no m'ho puc creure.

El Pau no els escoltava. Mentre esperava el seu pare, confeccionava un trencaclosques en un racó de la consulta. Estava content perquè aquesta vegada el doctor no li havia fet mal.

De tornada a casa, l'Abel es preguntava com fer que el seu fill li expliqués alguna cosa més d'aquella macabra actuació de la seva dona que havia permès una intervenció d'aquell tipus al nen.

- T'has enfadat amb el metge, papa?
- No, fill. Som bons amics. No tots els metges et fan enfadar, saps?
- Aquest és bo, oi? M'ha donat un caramel.
- I l'altre? Allà on et porta la mama… és dolent aquell doctor?

El Pau va fer veure que no el sentia.