Cercador
passa una fúria de llum
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Passa una fúria de llum,
passa el temps
amb dits llargs i bruts
i ho escombra tot:
el fang i l'or.
He perdut l'edat,
el sexe, el número de casa,
la casa, el llit, el meu nom,
el TEU NOM.
No sé on buscar-te,
ni si vam estar junts
algun dia.
No em fa por el passat
ni m'inquieta el futur.
Tu ja no estàs amb mi
i...
ja no gira el món.
Comentaris
-
dante[Ofensiu]jaumesb | 20-10-2006 | Valoració: 10
viu entre nosaltres
-
fúria de llum[Ofensiu]gypsy | 20-10-2006 | Valoració: 10
que tot ho encega i no ens deixa veure
ni el que tenim a tocar.
Sembla un instant paral.litzat, com si el món, certament hagués deixat de girar per algun estrany mecanisme.
Potser un poema no és més que això,
fer que el món s'aturi durant un instant ple de màgia.
No deixis de regalar-nos els teus mots il.luminats.
petons ben forts!
gypsy -
Alliberament[Ofensiu]kukisu | 19-10-2006
Quan tot s'ha perdut pot ser que res no ens inquieti, perquè en la mateixa pèrdua ens retornen la llibertat, restem lliures de l'esclavitud del sentiment. No ho sé, em sembla que vols dir això, oi?
Endavant poeta, m'ha agradat molt!
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307347 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )