Paga la pena arriscar-se

És clar que paga la pena arriscar-se; sempre paga la pena!!! En el cas de que es perdin aquests silencis serà perquè s'han compartit moments d'una intensitat que dixa mut.

M'ha encantat aquest poema. Tot i la seva brevetat em resulta molt bell i m'evoca pensaments i sentiments dolcíssims. M'ha fet agafar ganes de seguir llegint. M'hi he posat tard a la web però m'estic posant al dia, potser fins m'animaré a escriure alguna cosa un dia d'aquests.

Val a dir, David, que l'he llegit i rellegit, i que no sóc capaç d'acabar de treure-li l'entrellat... No sé si el missatge que vols transmetre és el de que la por a sentir coses que no t'agradarien et fan tolerar un silenci no volgut? Em desconcerta la combinació entre "perdre els silencis compartits dins d'un llaç fet de braços i de cames..." (magnífica aquesta imatge!) i el fet d'arriscar-se "per la por a les mentides que no t'explicaré"...

Intueixo algun sentiment especial al darrere de les teves paraules i em fa una mica de ràbia no captar-lo... perquè si el sabés del tot, estic segura que el missatge és encisador. M'ha encantat la forma.... només em falla el fons....

Espero que m'ho aclareixis! Un petó, David. De tant en tant et veig pel fòrum i m'agrada aquesta barreja entre el teu bon humor i la teva seriositat a l'hora de comentar algun tema que s'hi hagi exposat.

Fins la propera!