Cercador


Llista categories

Ombres

Un relat de: M.Salles

Em sento perduda.
Se m'enfosqueix de plor
l'ànima.

Tota jo sóc fosca i grisa, nul·la.
No sóc ningú.

Llisco.
Sóc en un lloc desconegut,
i conegut alhora.

No puc sinó viure.
Ofegada en aquest món
ple de pors.

No puc sinó pensar,
d'on prové aquesta
immensa tristesa.

T'estimo.
Et perdo.

Comentaris

Afegir comentari
  • cal fer fora els fantasmes[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-12-2008

    i recitant mil cops el mateix, o acabes boig, o marxa el bruixot del malson.

    Un poema ple de coratge, felicitats!

    una abraçada

    Ferran

  • Retalls del teu desig.[Ofensiu]
    Alberich | 02-12-2008 | Valoració: 10

    Com uns breus glops de tristor de vegades; amb moltes ànsies d'amor i d'enyorança quasi sempre; amb una potent sensualitat. Aquests petits poemes que treus de no se on, son com petits retall d'ànima i d'intimitat de la que ens deixes fruir als que tenim el gust de llegir-te.
    Ben trobada, amiga.
    Ramon

  • Realment trist i desesperat[Ofensiu]
    Màndalf | 01-12-2008

    Encongeix l'ànima.
    Només desitjo que no sigui autobiogràfic. I si ho és, que ja sigui un record llunyà.

    Vaig a veure si en trobo un altre que tingui música.

    M

l´Autor

Foto de perfil de M.Salles

M.Salles

76 Relats

253 Comentaris

70436 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Afegir a preferits
Biografia:
Ni vocació, no tinc.
Tan sols el plaer d'escriure quan l'atzar
em dibuixa al cervell mots encadenats.
Per explicar sentiments.
Pors, temors i patiments.
O bé, el plaer i l'alegria.

Fragments de vida
retratats amb paraules.



Col·laboro en un blog compartit:
Riell Bulevard
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >