Ombres Xinesques

Un relat de: Bruixot

Hi ha marrecs que criden
miserere maleït
i les besties que respiren
esbufecs d'un posseït.

Hi ha doncelles que ploren
en l'embruix esmorteït
les estrelles quan moren
i el guapo esfereït.

Són ombres sense cos
però diries que viuen.
Si fins hi tot riuen!

No tindran mai repòs
ni cap estratagema.
les farà sortir mai de la pantalla del cinema.


Comentaris

  • L'última frase...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 12-06-2005

    ...és la que dóna sentit al text, que de cop pren relleu i fa néixer un somriure. Molt ben elaborat. Bones imatges.

  • i perquè no![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 12-06-2005

    els versos lliures són el millor estat d'un vers, igual que les persones...Lliures!
    jeje, un poema original i curiós...jeje
    Fumar, fumar....fumo tot l'aire que contamina la gris ciutat, i una mica de nicotina i alquitrà acompanyat de coses més naturals que la benzina del tabac!

    mmm..... no és nou el canvi de look, ni el piercing...el que és nova és la foto!!ajjajaa
    que l'altra ja estava una mica antiquada:P
    Salut i sonets!
    Sílvia

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

723 Comentaris

211961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.