OH MARE !

Un relat de: Nil de Castell Ruf



Vaig veure't difunta en un somni d'aquests
que et fa esclatar el cor en mil bocinades.
No van passar ni dos anys que el malson
es feu realitat un matí metre jo treballava.
Primer vingué la fractura de l'amaluc dret
i tres mesos més tard el maleït ictus com li diuen ara.
La vesprada de la vetlla no semblaves tu, no!
Amb aquell rostre inanimat de pell de porcellana.
Quan en vida teua el color rosat vivificava a betzef
les teues galtes de jove octogenària.
El pare, malalt com feia temps que estava,
morí de pena l'endemà mateix que t'operaren.
Oh mare! Hi penso tant encara...

Comentaris

  • Més sobre la mort i la postmortem[Ofensiu]
    rautortor | 25-02-2018


    Fa de bon llegir la teva visió vitalista de la mort. He conegut altres persones que pensen com tu, molt compromesos amb idees esotèriques i amb religions orientals. Són visions i creences que certament t'aporten un plus d'optimisme, però que t'exigeixen una gran dosi de fe, virtut que no es fonamenta en la raó sinó en quelcom molt més íntim i deslligat de la voluntat. Se'n té o no se'n té.
    De totes maneres, quan miro el futur des d'aquestes perspectives, m'asserena pensar en la possibilitat que així sigui. De moment, quan tot això trontolla, em refugio en els sentiments i en la poesia, una manera de convertir en real allò que costa de demostrar.
    Quant als pares i als essers estimats, continuo parlant amb ells o amb el que resta encara viu d'ells, refugiant-me en els records i pensant que quan algú mor no mor del tot. I això m'asserena i m'ajuda a no sentir-me tan sol.
    Pel que fa a la casualitat o la causalitat de la mort, em costa acceptar-ho en les morts violentes o prematures; en canvi, en casos d'eutanàsia o de malalties de llarga durada i fins i tot en morts de pena, hi estic d'acord. Ho referma la meva experiència amb el traspàs de la meva mare -desnonada pels metges, durant l'agonia a casa seva em va dir Fill, si que costa morir-se- o la del meu pare que cada cop que li revenia el dolor exclamava amb cara il·lusionada, Ara, ara.... En fi, és el que penso de tot plegat.

    Gracies per retornar-me l'esperança sobre l'existència de l'ànima i de la pervivència més enllà de la mort.

  • La mort, pas a pas[Ofensiu]
    rautortor | 23-02-2018


    Una crònica anunciada i mai volguda. L'única veritat és que la mort és indefugible, malgrat les promeses de metges i capellans. Hi ha qui diu que tots tenim el nostre dia i que sort tenim de no conèixer-lo. Mes, quan t'arriba l'experiència i, a més a més, hom la pateix en algú tan proper com una mare o un pare, la tristesa, l'enyorança i fins i tot la ràbia s'apoderen de tu.

    El teu poema ens porta pas a pas, detall a detall, pel camí luctuós que et van convertir en orfe en cosa de dies. Al poema s'hi nota dolor, desconsol, incredulitat i enyor. El teu somni premonitori dóna pas a tot un seguit d'episodis fatals. Qui més qui menys podria parlar de les seves pròpies vivències. Vivències de mort i acomiadament. Dolor i tristesa, en definitiva.

    Quant d'amor hi ha rere les teues galtes de jove octogenària o el morí de pena referit al teu pare. I quanta de soledat i enyorança quan deixes anar la teva reflexió final, hi penso tant encara... Com jo, benvolgut Nil, que encara escric poemes en els aniversaris, el vint-i-u de febrer ma mare i l'onze d'octubre mon pare, alguns dels quals encara estan penjats al web de Relats.

  • Mercès![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 26-12-2016



    Grans mercès! Els pares, són les úniques figures del pessebre familiar que quan es trenquen no es poden substituir.
    De tot cor et desitjo que passis un bon segon dia de Nadal amb tu i amb els teus. Nil.

  • Mercès![Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 26-12-2016



    Grans mercès! Els pares, són les úniques figures del pessebre familiar que quan es trenquen no es poden substituir.
    De tot cor et desitjo que passis un bon segon dia de Nadal amb tu i amb els teus. Nil.

  • Emoció[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-12-2016 | Valoració: 10

    Un poema molt sentit, molt emotiu, preciós. Un agraïment per a aquests éssers tan especials que són els pares. Nil, que passis un bon Nadal i rep una forta abraçada.

    Aleix

  • De vell no s'hi passa.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 23-12-2016



    Mercès, Montseblanc i Aurora per vostres re confortables opinions. La mare fins el dia que es va trencar l'amaluc, vuitanta-tres anys! una salut de ferro, com si ara diguessis que en tenia setanta. La veritat és que l'ictus que va tenir va ésser tant fort que va quedar en coma. O sigui, que no va patir gens. Això si, els tres mesos de recuperació de l'amaluc i la mort del pare l'endemà de l'operació si que degué ésser dur per ella. Acostumada a a porta una vida super activa tenint cura de la casa, el pare i jo. Quan va morir el pare, vaig pensar, ara la mare podrà estar per ella, que ja tocava! Però res, un rere l'altre amb tres mesos de diferència. Per a mi va ésser un cop molt fort, ja que vivíem tots tres junts. Els meus germans son casats i amb fills, però jo no. Ells, els pares, eren els de casa de tota la vida. Sort que jo sóc una persona que tinc coneixements de molts temes de caire espiritual i metafísic i això em va ajudar força ha veure la mort des d'un altre punt de vista. I la veritat per estar com estan aquests avis que van en cadires de roda i se'ls hi cau la baba, val més morir-se.

  • Molt emotiu![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-12-2016 | Valoració: 10

    Tots els que som una mica grans hem anat perdent la família pel camí perquè és llei de vida, diuen. Però aquesta llei és dolorosa, especialment quan hi ha moments de records d'infantesa, i les festes de Nadal ho són sempre.

    Encara que ja hi ha coses que no es podran repetir, sempre podem reviure els nostres éssers perduts amb un gest, un record, aquelles coses que nosaltres també fem i que pensàvem que no faríem mai. Jo cada vegada m'assemblo més a la meva mare difunta. Ho diuen els meus fills.

    Bones Festes, Nil. Que la sort ens acompanyi.

  • Saps què diu la meva mare?[Ofensiu]
    Montseblanc | 23-12-2016 | Valoració: 10

    Que ningú hauria de passar malalties ni patir per arribar a morir. Ella proposa viure sense xacres fins a una edat determinada (posem vuitanta, per no abusar) i llavors morir de cop. Jo ho firmaria, però no sé a quina finestreta s’ha d’anar per a demanar això…
    Gràcies pel teu poema que transmet tota la tristesa d’aquests finals i de les absències que per sempre queden a les nostres vides, per molt que els records ens visquin encara al cor.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nil de Castell Ruf

Nil de Castell Ruf

38 Relats

254 Comentaris

18447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:


- BARCELONA -

. Bessó concebut el dia de Nadal -de la gran Nevada-.
. Jardiner de professió + Poeta en la intimitat.
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. Contacte : nildecastellruf@gmail.com

. ESBORRA FORÇA COPS SI VOLS ESCRIURE COSES DIGNES
D'ÉSSER LLEGIDES, (HORACI).