Obrint finestres

Un relat de: joandemataro
Photobucket


I
És per això que descluco portes
perquè els corrents netegin aires aviciats;
i faig córrer les cortines i les baldes
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat,
obrint finestres,
com sempre feies.

II
Com sempre feies;
abans que la fera dispietada, immortal,
que sempre ens ronda
esquincés el teu cos,
engolint-se la teva veu
i el so de les teves passes;
deixant al terra vísceres de dolor.

III
Dolor punyent que em malferia tant
que em feia girar la mirada al teu retrat.
Dolor traïdor que et volia allunyar de mi;
pou de les ombres febles
on es perdien els teus aromes,
on queien les llàgrimes de la teva absència,
en silenci…
I entre les boires de les fredes tenebres
s’esvanien els teus somriures, la teva mirada,
els teus petons…

IV
És per això que ara obro finestres,
com tu feies,
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat.

Comentaris

  • ,,,,,[Ofensiu]
    Naiade | 26-06-2012 | Valoració: 10

    Un poema que esquinça quelcom dins de qui ho llegeix. Aconsegueixes transmetre aquesta sensació angoixant de no poder fer res per canviar la realitat, la pèrdua...Alhora a l’ultima estrofa hi ha el consol, l’acceptació. M’ha agradat molt Joan.
    Una abraçada

  • viure en ells[Ofensiu]
    Núria Niubó | 18-06-2012 | Valoració: 10

    Parlar del dolor, de pèrdua, és molt dur; sovint en els moments més dolorosos no es pot, però els poetes necessitem posar música al dolor i ritmes compassats per fer-lo més suportable i abocar-lo en les paraules.

    Aquest punyent poema és un plany ple d’amor i tendresa.

    En la darrera estrofa m’he transportat, fer allò que feien aquells que em perdut és reviure escenes compartides, és honrar la seva absència fent-los presents, és en definitiva viure en ells.

    M’ha emocionat molt !

    Una càlida abraçada
    Núria

  • Diuen...[Ofensiu]
    Cris Pradillo | 10-06-2012

    que quan es tanca una porta s'ha d'obrir una finestra. Tal vegada aquesta és l'actitud que hem de prendre a la vida, sobretot en situacions complicades com la que descrius al teu relat, quan algú parteix... M'agrada molt aquest poema, enhorabona!

  • I tant....finestres obertes[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-06-2012 | Valoració: 10

    Relat molt positiu i obert a rebre...i rebre.... Felicitats !!!

  • molt trist, Joan[Ofensiu]
    Mena Guiga | 08-06-2012

    Ostres, i hem coincidit amb les finestres. Està a punt, suposo que avui, de sortir a la llum, el meu poema ENS VULL PLENS DE LLUNA, imatge contrària a la teva. Va com va.

    Rep un somriure de lluna maresmenca, que compartim sota el mateix cel!!!

    Mena del 8 del 6.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

418 Relats

2061 Comentaris

230186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan