Cercador
Obrint finestres
Un relat de: joandemataro- Compartir:
És per això que descluco portes
perquè els corrents netegin aires aviciats;
i faig córrer les cortines i les baldes
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat,
obrint finestres,
com sempre feies.
II
Com sempre feies;
abans que la fera dispietada, immortal,
que sempre ens ronda
esquincés el teu cos,
engolint-se la teva veu
i el so de les teves passes;
deixant al terra vísceres de dolor.
III
Dolor punyent que em malferia tant
que em feia girar la mirada al teu retrat.
Dolor traïdor que et volia allunyar de mi;
pou de les ombres febles
on es perdien els teus aromes,
on queien les llàgrimes de la teva absència,
en silenci…
I entre les boires de les fredes tenebres
s’esvanien els teus somriures, la teva mirada,
els teus petons…
IV
És per això que ara obro finestres,
com tu feies,
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat.
Comentaris
-
Identificat.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 06-12-2018 | Valoració: 10
De mica en mica vaig llegint els teus poemes i he de confiar-te que, és curiós, em sento identificat en força imatges que tan bellament descrius. Potser és que ambdós vam tenir una infantesa entre sauló de pinedes, marges de feixes, matolls, i enfilats a figueres i micaquers. Atrapa, aquesta melangia teva i amb qualcuns punts boirosos de crisi existencial, que jo també els he viscut i continuo visquen-los ... És curiós perquè aparentes tenir-ho tot, ésser un home realitzat en totes les facetes de la vida... obrint finestres és refereixes a una pèrdua familiar, la mare?. Perquè llegint-lo a mi així m'ho ha semblat... Jo, de tot cor, t'agraeixo que copsis en la meva obra poètica una "bon treball"... Perquè ja ho he dit avegades, que esmerçar 400 0 600 hores en la realització d'alguns dels meus poemes no és cap broma. Cada cop hi trigo menys, "fent i desfent es fa l'aprenent". Amb el teus permís a poc a poc aniré traient del seu estat letàrgic els teus savis i llampegants poemes. Salut Nil.
-
,,,,,[Ofensiu]Naiade | 26-06-2012 | Valoració: 10
Un poema que esquinça quelcom dins de qui ho llegeix. Aconsegueixes transmetre aquesta sensació angoixant de no poder fer res per canviar la realitat, la pèrdua...Alhora a l’ultima estrofa hi ha el consol, l’acceptació. M’ha agradat molt Joan.
Una abraçada
-
viure en ells[Ofensiu]Núria Niubó | 18-06-2012 | Valoració: 10
Parlar del dolor, de pèrdua, és molt dur; sovint en els moments més dolorosos no es pot, però els poetes necessitem posar música al dolor i ritmes compassats per fer-lo més suportable i abocar-lo en les paraules.
Aquest punyent poema és un plany ple d’amor i tendresa.
En la darrera estrofa m’he transportat, fer allò que feien aquells que em perdut és reviure escenes compartides, és honrar la seva absència fent-los presents, és en definitiva viure en ells.
M’ha emocionat molt !
Una càlida abraçada
Núria
-
Diuen...[Ofensiu]Cris Pradillo | 10-06-2012
que quan es tanca una porta s'ha d'obrir una finestra. Tal vegada aquesta és l'actitud que hem de prendre a la vida, sobretot en situacions complicades com la que descrius al teu relat, quan algú parteix... M'agrada molt aquest poema, enhorabona!
-
I tant....finestres obertes[Ofensiu]Joan G. Pons | 08-06-2012 | Valoració: 10
Relat molt positiu i obert a rebre...i rebre.... Felicitats !!!
-
molt trist, Joan[Ofensiu]Mena Guiga | 08-06-2012
Ostres, i hem coincidit amb les finestres. Està a punt, suposo que avui, de sortir a la llum, el meu poema ENS VULL PLENS DE LLUNA, imatge contrària a la teva. Va com va.
Rep un somriure de lluna maresmenca, que compartim sota el mateix cel!!!
Mena del 8 del 6.
Valoració mitja: 10
