Nova visió de Sant Martí, patró d'Arenys de Munt davant el projecte de cobriment de la riera.

Nova visió de Sant Martí, patró d'Arenys de Munt davant el projecte de cobriment de la riera.


A l'any del Senyor del dos mil quatre, en què l'octubre fou un estiu insòlit, l'estiuet de Sant Martí es va absentar. Hom recorda que arribà a Arenys un vell pelegrí nu que s'havia tornat foll amb l'obsessió de trobar i preservar aquella olla plena de monedes d'or que apareix on l'arc de Sant Martí toca la terra. Voltava el món resseguint tempestes, intentant acostar-se atabalat on veia néixer un arc de llums irisades. Però s'havia tornat vell, havia gastat les seves forces i la seva vida s'apagava. Va acampar amb tota la seva pobresa davant l'església d'Arenys de Munt i allà féu penitència i dejuni, contemplant la riera, els comerços antics, la vida del poble, la meravella petita dels arbres que vetllen la riera, i tot aquell equilibri de vell i de nou... Durant aquella setmana no va tastar pa ni vi, ni va guaitar femella, sent el seu aliment l'aigua dels rials, de la mullena i de la font. I l'hivern es va anar posant dins totes les coses.

I tanmateix, arriba la festa del Sant, el vespre és fred i quiet, i de dalt estant de la riera de Sobirans se sent el brogit d'un vent de tramuntana, per cada rial s'ha entaulat una ventada freda que xiscla, les fulles torrades s'enlairen. Hi ha un silenci de tot i després se sent el so sec dels passos d'un cavall. És Sant Martí que baixa riera avall, majestuós, sobirà, amb el seu cavall blanc. Guarnit amb ausberg daurat i calces de ferro, els casc ple de joies, duu una llarga capa de seda roja d'on neixen els feixos de colors de l'arc. Rera seu deixa una llarga estela etèria, policròmica, que després s'alça cap al cel i forma un arc perfecte que traspassa les carenes. Així s'endinsa al poble, amb aquesta llum inquietant, i es forma una gernació de veïns que el segueixen. Arribat a l'església atura el pas, baixa del cavall i prega. Allà troba el pobre pelegrí ajagut al pedrís. Li fa tanta llàstima que arrenca l'espasa, talla un bon tros de la seva capa i la hi llança al damunt fins que l'embolcalla. El foll ha descobert l'arc que neix de la capa del Sant i no se'n sap avenir. El cavaller li mostra la riera i el pelegrí entén que aquella també és l'olla plena d'or que no havia sabut veure.

Després el cavaller puja a la sella, el cavall renilla - ell li clava els estreps- i salta al trot, al galop, cavalca esperitat, fuig riera avall deixant aquella llarga estela irisada. Amb l'espasa enlaire crida: Salveu-la!!

Riera enllà, a Arenys de Mar, el cavaller s'endinsa per subterrànies vies. Ningú no sent el seu pas, ni veu les coloracions de l'arc, ni descobreix la llum, la meravella queda oculta sota el ciment i el formigó, sota el brogit dels automòbils; i el cavaller, invisible, es submergeix al mar, tancant el cicle dels arcs.

Però en l'embranzida de fugir el cavall ha perdut una ferradura. El pelegrí l'ha trobat, és plena de sorra neta i brillant, la mica fa mirallets que semblen or, és l'or dels sorrals i les rieres, de les petites coses... Llavors s'acosta al portal de la parròquia on encasta aquella ferradura que s'afegeix a les ferradures d'aquella porta inexpugnable.