Estrany és tot

Estrany és tot. Habituals són els llocs on ens movem, les converses, la soledat. Estrany és tot.
Exòtica és la llunyania, la nova paraula, els gestos d'avui que no havíem descobert, en la proximitat.
Tot se'n va i retorna. Em semblen morts els rostres dels qui viuen en aquesta inundació permanent, però hi ha llums i ombres, ombres que es desplacen, que pugen i baixen els turons i les mirades.
També són bons els posseïts de maldat. També corre el seu temps, també tenen soledats. L'ambició i la ira callen la seva calidesa oculta.
Ara la velocitat comença a obrir retalls, es fragmenta el pas pel món, pel món des de mi a la immensitat; puc afirmar el silenci que creix i el lloc de les primeres paraules.

Ens ho dirà tot. La fredor de les primeres hores, l'esvaïment del son, les veus fondes que sorgeixen. Tot ens ho diu tot. Cada cosa parla. Cada dia hi ha una esperança, un pas estret.