Des de l'alta torre

Des de l'alta torre guaiten. S'ha fet fosc. Ha caigut la nit d'hivern, una nit llarga en el solstici. Tan freda que fa basarda de perdre's. I des de l'alta torre exerceixen l'espera de la llum. Però aquesta no vindrà. Només una resplendor suau cobrirà l'horitzó -la lluna, les estrelles, els astres infinits- i això els enganyarà. I tanmateix el miratge durarà tan poc...frisaran fins la desesperança, perdran la serenitat de vigilants i la seva guaita, amb la gran mancança, esdevindrà interminable i tristíssima, en la penombra. Aleshores, qui voldrà accedir a aquella mena de castell?