NOSTÀLGIA

Un relat de: DJG
Et trobo a faltar. Pensava que no ho faria tant, però ho faig. Cada dia més. Cada cop amb més ganes. Trobo a faltar el teu somriure. Trobo a faltar les teves mans - tan grans que en feien dues com les meves. Trobo a faltar les teves històries, sí, sí, aquelles que m'explicaves abans d'anar a dormir. Trobo a faltar quan, des de la meva habitació, sentia la televisió al pis de baix i sabia que la veuries fins tard; allò feia que dormís sense cap por. Trobo a faltar quan venies del mercat i em portaves cinc o sis barbies i me les deixaves sobre la taula. Trobo a faltar quan m'esperaves amb el garatge obert i em preguntaves què tal m'havia anat l'escola. Trobo a faltar-te a tu, assegut a la teva cadira, mirant pel·lícules de l'Oest. Trobo a faltar els teus cuinats, els teus menjars. Trobo a faltar la teva forta olor a colònia. Trobo a faltar els teus "un home net sempre fa goig" al sortir de la dutxa. Trobo a faltar veure't estirat al llit amb la mama, durant les nits. Trobo a faltar sentir els teus roncs durant les nits - tant forts...! Trobo a faltar sentir-me protegida a casa. Trobo a faltar tenir una familia. Trobo a faltar la plenitud que sentia abans. Trobo a faltar la felicitat, de tant en tant. Trobo a faltar veure't llegir el diari amb les ulleres. Trobo a faltar quan m'escridassaves i em cridaves pel meu nom complert. Trobo a faltar les teves migdiades al sofà, els teus porrons de vi, els teus paquets de tabac "Camel". Trobo a faltar veure't al garatge, fent de fuster. Trobo a faltar moltes coses de tu. A vegades torno enrere i sembla que fa quatre dies que te'n vas anar per sempre, però, en realitat, fa una eternitat.
M'agradaria saber moltes coses: si ets feliç, si estàs bé allà on ets, si et sents orgullós de mi... però malauradament mai ho podré descobrir. Però, mentrestant, dia a dia, amb el propòsit de ser una mica més feliç - així com ho era abans - aniré recordant tots els per què et trobo a faltar i així, encara que no siguis aquí, amb mi, semblarà com si encara hi estiguéssis.

Recorda; sempre més et trobaré a faltar.

Comentaris

  • pensaments.[Ofensiu]
    ales de foc | 18-08-2015 | Valoració: 10

    ningú se'n va del nostre costat mentre pugui ser recordat.
    els records són la flama de la persona. Et felicito.

  • Gràcies[Ofensiu]
    DJG | 13-08-2015

    Moltes gràcies pels vostres comentaris! Agreeixo que hagiu llegit el meu relat i celebro que us agradi.

  • Profund.[Ofensiu]
    jomagi | 12-08-2015 | Valoració: 10

    Profund i admirable per sa seva subtil duresa, dolça com la pluja... Ho has viscut aixó.Felicitats!

  • Jordi Abellán Deu | 11-08-2015

    Mai ningú se'n va del tot mentre hi hagi algú que mantingui la flama del seu record guardada en el seu cor.

    Un recull molt tendre a l'hora que realista (no estalvies ni els roncs) de allò que el pare va imprimir en el teu record i la teva vida i el que va significar per tu.

    Jordi

  • Que cert!![Ofensiu]
    Ona | 11-08-2015

    No saps com m'identifico amb el teu relat. També vaig perdre una persona pilar a la meva vida...i com es troba a faltar!!!
    Molt maco, t'aniré llegint!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DJG

DJG

25 Relats

16 Comentaris

10759 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
"Jo era una noieta amb el cap ple de fantasies. Jo estimava l'estiu, i tots els plaers que m'oferia: llegir a l'hombra, jugar a tenis, collir cireres...però aquell estiu no va ser com els altres. I ja cap altre estiu ho tornaria a ser, perquè un sentiment molt intens i fins llavors desconegut va trasvalsar la meva vida i la va capgirar de dalt a baix. L'amor: Un sentiment que va arrelar dins meu com un arbre." [Temps de Silenci]