La fredor de la Maria

Un relat de: DJG
La Maria era una persona freda. Després de perdre la seva mare per culpa d'una tràgica malaltia, feia temps que no era capaç de sentir. No era com la resta de noies de la seva edat, ni com la resta de nois de la seva edat. S'havia tornat freda, una persona sense emocions, sense sentiments. És clar que estimava a persones, que trobava a faltar, que plorava quan sentia pena... Però era incapaç de forjar vincles que anéssin més enllà de la mera amistat. Ella molt sovint, frustrada, histèrica, es preguntava per què. Per què no podia ser com la resta de persones que l'envoltaven? Per què pels seus amics era tan senzill conèixer a algú, intimar, forjar un vincle fort, indestructible, especial... Per què ella tenia tanta por? Por de què? Sovint, abans d'anar a dormir, s'estirava panxa amunt i deixava oberts els ulls i la imaginació. Fixava la vista al sostre i deixava anar algun que d'altre sospir. S'havia plantejat m'és d'un cop anar a un psicòleg però cobraven molts diners per una simple visita, tenia vergonya d'expressar les seves emocions front un desconegut i pensava que tampoc solucionaria res explicar els seus problemes en veu alta. No sabia què fer. No sabia cap a on anar. Algun cop sí que és cert que havia aconsseguit apropar-se prou a algú com per a començar a sentir cosetes. Estava emocionada, tenia ganes de veure'l, sentia nèrvis quan havien quedat. Però va durar por. Les seves pors, inseguretats, van destruir-ho tot. Passava el temps i ella seguia aturada en aquell semàfor en àmbar. Però en el fons, ella sempre havia estat una noia dura, freda. No creia que fos per culpa de la mort prematura de la seva mare sinó més aviat culpa seva. De fet, ella no hi podia fer res si era així. Es culpava i s'estirava els cabells per ser aquella puta rara avis. Molt sovint s'acabava preguntant si aquella manera de ser, si aquell sentiment de fredor l'acompanyaria sempre més. Tancava els ulls i apagava la imaginació. Preferia no pensar-hi més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DJG

DJG

29 Relats

19 Comentaris

12952 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
"Jo era una noieta amb el cap ple de fantasies. Jo estimava l'estiu, i tots els plaers que m'oferia: llegir a l'hombra, jugar a tenis, collir cireres...però aquell estiu no va ser com els altres. I ja cap altre estiu ho tornaria a ser, perquè un sentiment molt intens i fins llavors desconegut va trasvalsar la meva vida i la va capgirar de dalt a baix. L'amor: Un sentiment que va arrelar dins meu com un arbre." [Temps de Silenci]