CANVIS

Últimament, m'he adonat que l'única cosa constant a la meva vida és el canvi. Quan tens uns fonaments que aguanten la teva vida que et penses que són ferms i segurs estàs equivocat i encara no ho saps. Un dia, de cop, sense que t'ho esperis, s'enderroquen.

Res és per sempre. No hem d'aferrar-nos a les coses, a les persones, als llocs..., perquè quan pensem que estem segurs, en la nostra zona de confort, tot resulta tremolar i veus com aquells fonaments que creies segurs ja no ho són tant. I dius què ha passat? No t'ho creus. No creies que allò pogués arribar a passar mai. Qui t'ho havia de dir?

I si bé al principi t'espanta aquest canvi sobtat, t'adones que potser era el que necessitaves. Potser aquests fonaments ja estaven corcats, desfets, podrits, i necessitaven caure perquè tu els havies de tornar a aixecar.

Potser la vida és això, un constant canvi que et fa veure que potser al llarg del temps les persones, les coses, les feines, venen i van, però al final, sempre et tindràs a tu mateix.

I si la clau és, doncs, un mateix? I si els canvis ens venen a dir que no estàvem bé?, encara que molt en el fons nosaltres penséssim que sí perquè teníem els fonaments de feia anys, perquè teníem rutines, teníem el temps a favor nostre i uns antecedents que ens feien estar tranquils; no teníem pressa perquè ja teníem tot el que pensàvem que volíem.

I jo m'acabo preguntant... serà etern aquest canvi? podré tenir estabilitat, rutina, uns fonaments que perdurin en el temps? o el canvi m'acompanyarà per sempre més? ....