Un altre cop

Un relat de: DJG
Són les dues de la matinada i no tinc son. No és el primer cop que em passa. De fet, és un dels mooooolts cops que em passa. Em quedo tota la nit en vela, esperant el moment de perdre el nord i poder descansar. Però aquest moment no arribaa: alguna cosa em té desperta totes les nits. Començo a pensar i pensar en totes les coses que tinc al cap i que no aconsegueixo que se'n vagin. A vegades, panxa enlaire, amb els braços sobre el suau llençol i la vista al sostre, m'entren ganes de plorar i ho faig en silenci, perquè ningú em senti. Apujo la música i m'agrada adormir-me amb ella. Em fa companyia. Em qüestiono quan deixaré de sentir-me sola. Sembla que cada cop que estic a punt d'aconseguir obrir-me, ser feliç, deixar enrere les pors, ja tornem a ser-hi: passa qualsevol cosa que fa que tot s'espatlli. Tornem a començar. Stop y play. Des del principi, com ha de ser. I arriba un punt en que estàs cansat de tornar a repetir tota la història i només tens ganes de poder deixar que la cinta segueixi, sense aturar-la. Tens ganes de poder saltar-te el troç en què has de patir, el troç en què has de tornar a començar de nou, sense donar-hi gaires voltes (o tot el contrari), sense donar-li massa sentit. La vida és una continua pel·lícula amb plays i pausas però a vegades, i només a vegades, estaria bé que no tingués final.

Comentaris

  • Gracies[Ofensiu]
    garrymccain | 11-06-2019 | Valoració: 10

    http://www.gamekyo.com/group1517.html

  • Solitud[Ofensiu]
    Nil | 06-05-2019 | Valoració: 10

    Jo estic i visc sol i no m'hi sento pas. Per que em sento acompanya pel meu ser intern. Això si, a vegades el que percebo és solitud amical, manca d'amics de debò amb els quals poder compartir moments existencials. I és que per més que un sigui super obert, no n'hi ha prou! les relacions a peu de carrer acaben essent volàtils, fugisseres... Jo també a voltes m'acomodo de cap per amunt i amb les mans com la mòmia de Tutankamon miro el sostre al temps que em passen tots els pensaments imaginables o inimaginables per la meva ment. El teu relat és una imatge que malauradament és dona cada cop més dins la societat que vivim, agraeixo i aprecio que tu l'hagis plasmat de forma tan amena. Això, no només evidència la nostra solitud, sinó que també ajuda a sufocar-la... Una abraçada de companyonia, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DJG

DJG

29 Relats

23 Comentaris

17292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
"Jo era una noieta amb el cap ple de fantasies. Jo estimava l'estiu, i tots els plaers que m'oferia: llegir a l'hombra, jugar a tenis, collir cireres...però aquell estiu no va ser com els altres. I ja cap altre estiu ho tornaria a ser, perquè un sentiment molt intens i fins llavors desconegut va trasvalsar la meva vida i la va capgirar de dalt a baix. L'amor: Un sentiment que va arrelar dins meu com un arbre." [Temps de Silenci]