Un dia perfecte

Un relat de: DJG
Era un dia com qualsevol altre. De fet, un 23 de juny. Sant Joan. Com cada any, a casa, havíem comprat petards per a poder-ne tirar al capvespre. Era un dia especial perquè encara hi eres. Recordo que vam sopar i després vam anar a la plaça. Tu mai havies vingut perquè no t'agradaven aquestes tradicions, tampoc t'agradava freqüentar pel poble perquè no volies que parléssin de que t'havies engreixat. Eres un cas. No t'agradava, de fet, socialitzar. Tu i les teves pel·lícules de l'Oest, els teus diaris, els teus porrons i aquelles esperdenyes velles que encara ara recordo amb nostàlgia. Eres ben feliç amb poca cosa. Aquella nit vas venir. No sabré mai perquè aquella nit sí. Vam tirar petards i vam riure com mai. Tu els agafaves per la punta i jo tenia por que et fésiss mal. Els deixaves anar i sortien disparats i explotavem. T'ho vas passar bé. M'atreviria a dir que quasi igual de bé que nosaltres. Després de tirar uns quants petards vam anar a fer un vol i vam comprar un gelat. No sabré mai, tampoc, per què recordo aquella nit com una de les més genials, com una de les més emotives. Potser perquè ara ja no hi ets. Potser perquè vam fer vida de familia. No ho sé. Va estar molt bé, de veritat, papa. Va ser un dia perfecte.

Comentaris

  • El sentit de la vida..[Ofensiu]
    kefas | 05-07-2017

    .és això, l’acte de viure. En girar el cap i mirar enrere no veiem declaracions ni conceptes ni grans gestes. En el túnel del temps, les primeres i les darreres experiències, les que hem viscut amb tots els sentits i s’han incrustat en la nostra essència. Les que, sense ser-ne conscients han fet que siguem com som. Res més. Com la que bé relates.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DJG

DJG

29 Relats

23 Comentaris

16382 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
"Jo era una noieta amb el cap ple de fantasies. Jo estimava l'estiu, i tots els plaers que m'oferia: llegir a l'hombra, jugar a tenis, collir cireres...però aquell estiu no va ser com els altres. I ja cap altre estiu ho tornaria a ser, perquè un sentiment molt intens i fins llavors desconegut va trasvalsar la meva vida i la va capgirar de dalt a baix. L'amor: Un sentiment que va arrelar dins meu com un arbre." [Temps de Silenci]