Sort, on ets?!

Un relat de: DJG
Saps quan un bon dia, et sona l'alarma, maleeixes els òssos al despertador, t'aixeques, trontollant una mica de costat a costat i amb els ulls plens de lleganyes, t'apropes al mirall i et mires? Saps què veus? veus desgràcia. Saps què és mirar-te i pensar: per què sóc tan desgraciat? Saps com és sentir-te així dia rere dia? Tanques els ulls només durant uns segons. Quan els tornes a obrir somrius torcint el gest. Penses: au vinga, avui serà un gran dia. I t'esperances. Sí, tens un sentiment esperançador de que tard o d'hora vindrà quelcom positiu a la teva vida. Així t'aixeques cada dia i així reflexiones. Tard o d'hora em passarà alguna cosa que serà molt positiva. I tens grans esperances posades en aquest projecte. Són tan grans les esperances que si caus o falles la caiguda serà tan forta que moriràs del cop. T'ensorraràs. En la mes profunda misèria. I passa. Torna a passar-te. Fracasses. T'ensorres. Tothom té aquella punyetera sort. Sí, aquella de la que tothom parla. Aquella sort que fa que la gent somrigui i diguin: que bé! aquella sort que dius: d'on cony baixa aquesta sort? La gent del teu voltant sembla disfrutar de la sort que els hi ha tocat mentre, tu, et tornes a aixecar del llit, trontollant, per variar, t'apropes al mirall i aquest cop se t'escapa alguna que d'altra llàgrima. Collons, adéu siau a les esperances. Un altre cop. Un altre cop fuetejan-te l'esquena. Més decepcions, no només per a tu sinó pels que t'envolten. Ostres, ha tornat a fallar. Ostres, no passa res. Tranquil, cap problema, a la pròxima sortirà bé. No passa res. Sempre intenten consolar-te i això encara fa que et tornis més boig. Et miren amb aquella estúpida cara de falsa pena quan, en realitat, per dins pensen: Ets un desgraciat. Ho ets i no s'hi pot fer res. Hi ha persones a qui la vida els somriu, persones que, quan es miren al mirall somriuen i pensen: tinc molta sort. I després hi ets tu, la persona que, rutinàriament, es mira al mirall decepcionat d'ell mateix, preguntant-se dia rere dia per què no troba aquella puta sort que té tothom.

Comentaris

  • tu diràs [Ofensiu]
    DJG | 07-07-2017

    Cadascú té un concepte diferent de sort, suposo. Jo no crec que la sort es busqui. Jo crec que la sort es té o no es té. I punt.
    Gràcies per passar-te
    salut

  • Li ho has d’explicar a qui protagonitza aquest relat[Ofensiu]
    kefas | 05-07-2017

    La sort no ve, s’ha de sortir a buscar obrint la porta que va cap a dins d’un mateix. Si ho preguntes a Murphy, t’ho confirmarà. El relat si, bé

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DJG

DJG

27 Relats

19 Comentaris

11799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
"Jo era una noieta amb el cap ple de fantasies. Jo estimava l'estiu, i tots els plaers que m'oferia: llegir a l'hombra, jugar a tenis, collir cireres...però aquell estiu no va ser com els altres. I ja cap altre estiu ho tornaria a ser, perquè un sentiment molt intens i fins llavors desconegut va trasvalsar la meva vida i la va capgirar de dalt a baix. L'amor: Un sentiment que va arrelar dins meu com un arbre." [Temps de Silenci]