Noranta-sis hores de jet lag

Mentre traginaven les maletes cap al monovolum que els portaria a l'aeroport, la Glòria resumia mentalment aquells quatre dies de vacances on la complicitat semblava haver tintat tota conversa i cadascun dels cops que havien fet l'amor.
Just creuar la porta automàtica de la terminal, el panell de sortides va anunciar que el seu vol sofria un retard. Facturaren l'equipatge i mentre la Glòria anava a comprar unes revistes, en Max trucà a Barcelona avisant que arribarien tard i que no els anessin a recollir.
Després del control de passaports, una policia amb cara de pocs amics es dirigí cap a la Glòria i li preguntà a on anava. Ella va contestar amb tranquil.litat però en passar pel detector de metalls la varen convidar a ser escorcollada. Va ésser violent doncs no es dignaren a fer-ho en privat i l'únic que passava pel seu cap era que si buscaven excuses i falsedats, en tenia el cos impregnat. En acabar, es disculparen i la deixaren continuar cap a la zona A on havien d'esperar fins nou avís. En Max la prenia per l'espatlla tot dient que els devia haver semblat sospitosa... Aquell sarcasme se'l podia haver estalviat.
Els varen canviar de porta d'embarcament tres vegades. Ja duien dues hores entre pasadissos i cafès aigualits, escoltant a uns executius que no paraven de renegar, una parella de jubilats discutint sobre el nom del darrer museu visitat i entre ells dos, un silenci que els ensordia minut darrere minut. L'avió aparegué junt amb el capvespre i els altaveus els comunicaren que podien embarcar. En el mateix moment que l'hostessa els explicava les normes de seguretat aèria, les agulles d'aquell rellotge aturat per uns dies, començaren a girar a la mateixa velocitat que les turbines de l'avió que els tornaria a la realitat.