Cercador
només passava per aquí...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Des del carrer
miro la finestra de teatre
de la teva habitació
il·luminada,
on les orenetes fan niu
de xocolata.
La pluja fa olor a roba neta,
estrenada.
No, no t'estic espiant,
només passava...
Escups boletes de paper
al sostre de l'avorriment.
Les nits es disputen
el teu cos adolescent.
Jugues a entrar i a sortir,
no camines cap camí,
encara.
No, no t'estic mirant,
només imaginava...
Les plantes obren la boca
i em prenen tota la pluja
i els meus ulls secs
són estels caiguts sense
llum pròpia.
Et trobo a faltar.
No, no t'estic desitjant,
només pensava...
Vaig tenir
un somni en les meves mans,
tancat en els meus punys,
respirant pels meus dits.
Vaig gaudir d'ell
com un tigre adolescent.
Però un dia el vaig deixar volar
perquè quasi no respirava.
No, no t'estic jutjant,
només recordava...
Deies que hi havia un paradís
que creixia amb la substància
dels somnis.
Tinc la boca cansada
de tanta fúria aparent
de somrís.
No, no t'estic criticant,
només somiava...
Busco les teves cançons
mortes rere persianes d'alumini.
No va ser el que volíem,
però vam tenir el nostre instant.
I aquí estic dret sobre el meu melic,
menjant-me l'orgull, perquè jo...
jo t'estimo encara.
No, no t'he dit res,
només sol parlava...
S'ha apagat el llum
de la teva finestra de teatre.
Les orenetes han avorrit el niu.
La pluja ha fugit
i la roba comença a suar,
tement la pols del solitari
camí.
No, no moriré aquí.
Demà tornaré a passar...
com cada tarda, com cada nit,
com cada matí.
Comentaris
-
buffff[Ofensiu]silvia_peratallada | 06-06-2005
genial, increïble...sense paraules....
que me'l recites? jeje
Sílvia -
:( --- :)[Ofensiu]Yrch | 06-06-2005 | Valoració: 10
no sé si somriure o si deixar que les llàgrimes tornin a relliscar galtes avall... :( avui no estic gaire bé, i aquest poema teu m'ha dut uns quants records d'una persona estimada que estic perdent, i no puc fer res, o no sé que és el que puc fer... la qüestió és que estic així, i que el teu poema m'ha arribat...
no sé que dir-te que no t'hagi dit ja sobre la teva manera d'escriure; ja saps que m'encanta com escrius, i que ets dels meus preferits aqui a la web... i clar, en aquest poema no fer un comentari dient: cara al sol con el tanguilla nuevo... perquè puc quedar com una... estúpida?? xD ho sóc, ja ho sé, no necessito la iaia per a que m'ho digui, ho he descobert jo tota sola...
doncs, bueno... això!tots els teus poemes m'agraden, però t'he de dir que aquest especialment, i que va a preferits, jeje.
un petunas i una abraçada!
·!|[·@¡Dä·]|!· ----> 0ëSeD -
sospirs d'ànima...[Ofensiu]ROSASP | 02-06-2005 | Valoració: 10
Una visió des de un punt de vista del que ja s'ha acabat, vist amb els ulls que encara estimen allò que van veure, allò que veuen.
Sense un intent de jutjar ni esbrinar el perquè de tantes coses.
Només sentiments expressats al vent, paraules que només tu pots sentir, melangia i nostàlgia.
Records preciosos que no s'esborren fàcilment, vius encara a flor de pell, sospirs d'ànima.
Trobo el poema pausat i evocador, ple d'imatges que lentament dibuixen un embolcall d'enyor. Té un ritme molt especial, dóna la sensació d'una pausada tristesa.
Una abraçada molt gran!
-
Sublim, excels![Ofensiu]OhCapità | 02-06-2005
Honores la meva ànima, colpejes els meus sentits en llegir-te, em transportes a un món sensacional plè de màgia i color.
És un PLAERDEPLAERS, OHSUPREMDESUPREMS!!
------------------------------------
Et poso el comentari a la teva felicitació:
Deixeu-me fer una versió dolenta de la vostra excelsa poesia, gràcies de tot cor:
"Les vostres paraules són poder
i vos, Suprem dels Suprems,
m'heu fet tornar després d'haver salpat
ara fa sis mesos OhSublim dels Sublims,
amb la vostra poesia per companyia.
Brindem tots dos,
inflem les nostres veles.
Seguim compartint tresors
al fons de tots els mots,
sabent que sou un gran poeta,
i que si no ho heu fet, parir un dia
la joia de tots els poemes"
Gràcies,
AMICD'AMICS, SUPREMDESUPREMS, POETADEPOETES, SUBLIMDESUBLIMS, EXCELSD'EXCELS!!
OhCapità -
Ets absolutament genial![Ofensiu]Magdeta | 02-06-2005 | Valoració: 10
Com t'ho fas per escirure així? Ets genial Capdelín...
I aquest poema... M'agrada molt, ja des del principi, amb aquest títol tant encissador.
No acostumo a valorar els relats però aquesta vegada t'ho mereixes!
Un petó!
Fins ben aviat! -
doncs mira,[Ofensiu]brideshead | 02-06-2005 | Valoració: 10
jo passava per aquí i t'he vist.... uffffffff !!!! em deixes que te'l comenti un dia d'aquests, quan se m'hagi restaurat l'ànima??
un petó, Capdelín, ja saps, dels poètics....
i mira...
relats publicats...... "6"
comentaris............. "6"
fa joc i tot!
i et posaré un deu, perquè ja estic cansada del 9,69 ....... ;-))) (a veure què passa...) -
...[Ofensiu]GariKoitz | 02-06-2005 | Valoració: 10
Una reflexió feta poema prou sugerent.
Continua espiant, a vore que hi veus...
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303729 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )