Només llavors és poesia

Un relat de: joanalvol

La veu interna a la ment li parla:
-atura la inquietud i la frisor,
en cap llibre no hi ha planell ni adreça
per arribar a l'illa del tresor.

La ment obedient, de blanc vestida,
crida a l'intel·lecte i la raó,
i segueix la veu diligent, car vol aprendre
on és de la poesia la font.

-Vine! Surt del teu assentament,
guaita aquest espai que et cal conèixer.
com els vius colors la llum reflecteix
i lluu, al so de la música, l'amor.

No és l'àrid desert que ignorant menysprees
per ser absent i invisible als teus ulls
és la quietud, el silenci i la cautela
que preserva el bagul dels teus esculls.

Lleva la fusta corcada i la pols
dels mals records del sentiment,
obre el cofre, mira la guspira com creix
i com minva l'orgull i l'egoisme,
i com la vanitat s'escola
i l'ambició de desmesura
fa pas a la fructífera llavor.

Guaita com els raigs de llum
de l'ànima esclaten,
pluja daurada i subtil
rellisquen pel blanc
de la cortina que amb lletres d'or
de paraules es va omplint.

La pensa capta la idea
la diposita a la ment
la reconeix l'intel·lecte
quan la mostra el sentiment.
La llum interna la descriu
amb paraules d'amor i vida
llavors... només llavors el poeta escriu,
només llavors és poesia.


Joanalvol
Maig del 2008

Comentaris

  • jo també m'enganxo[Ofensiu]


    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Quina sort![Ofensiu]
    surina | 07-07-2008

    Quina sort trobar-te Joanalvol. Éts un gran creador. Aquest poema m'agrada molt. Felicitats.

  • Quina meravella...[Ofensiu]
    Xantalam | 18-06-2008 | Valoració: 10

    de poema. M'he emocinat, potser perquè a mi m'ha costat molt llançar-me a escriure, tot i que des de sempre en tenia, d'inquietud.
    És un procés màgic la creaió d'un poema. Hi ha molt d'amor a dins, com tu ben dius, hi ha molt d'un mateix...
    M'agraden els poemes clars que em transmeten sensacions i amb aquest ho has aconseguit.

    "La llum interna la descriu
    amb paraules d'amor i vida
    llavors... només llavors el poeta escriu,
    només llavors és poesia. "

    Em quedo amb aquest final esplèndid

    Una forta abraçada i records a la família.
    Amb el Ferran també us recordem i pensem que d'aquí uns anys volem ser una mica com vosaltres
    Empar



  • Poesia i màgia[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-06-2008 | Valoració: 10

    La relació entre el pensament i el sentiment és difícil de definir i normalitzar, en efecte. Com ho és la que existeix entre l'estímul i la inspiració: no hi ha cap mapa que indiqui la ruta ni la fórmula.
    La poesia, efectivament és una suma de tots aquests factors: sensibilitat, coneixements, capacitat, recursos, intuïció, visió, equilibri o desmesura segons el cas, ...
    Però també és cert que, de vegades, tot i tenir tot això a l'abast, fa falta un raig de llum que il·lumini aquell moment, aquell motiu, el de fora, i una llum interna que esclareixi l'emoció que ha despertat: Abracadabra!. Quan aquesta claror projecta claror i paraules
    "llavors el poeta escriu, només llavors és poesia"
    o màgia...

    T'envio una abraçada rimada,
    Unaquimera

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 30-05-2008 | Valoració: 10

    M'agraden els relats on busquem respostes, i ens fem preguntes i càbales imaginant respostes que no sempre tenim.
    La ment i el cor sempre contradictòries.
    Has construït una bonica poesia amb un final que fa pensar i l'he trobat molt encertat.
    Comentaris com els teus ajuden molt a seguir endavant.

    Una forta abraçada

Valoració mitja: 10