no vull que siguis un ostatge en els meus llavis

M'ha encantat el missatge : necessitem la llibertat de poder entrar i sortir del "nostre" espai, allò únic, de propietat i que sovint l'amor ens obliga a deixar abandonat, a l'exili...
L'amor pot arribar a matar"... si ens oblidem de que també nosaltres ens hem d'estimar.

petonets

angie

només comentar que no era pas meu! És una estrofa d'un poema d'en Sabina... jeje

ja no sé què dir, i es que aquest m'ha semblat un dels millors! Dius: "massa amor ens pot matar..." i tens tota la raó...

"Maldito amor el nuestro si caemos
en la trampa mortal de las parejas,
si queremos querer i desqueremos,
si empezamos el 'living' por las rejas..."

....espatllar aquest moment
dient "fantàstic", puix massa sinceritat ens pot matar...segrestar...i fer-nos ostatges d'un poema.

pero et dic una cosa, no se si demà em podré aguantar....je je

fins demà

parlar sense paraules
és molt bo aquest, pens que ets molt tu en ell i m'agrada
una abraçada

Hola Capdelín,
Acabo de llegir el teu poema i la veritat és que em dóna unes sensacions molt profundes.
Sempre he pensat que estimar amb tots els seus artilugis és tot un art. Tal vegada les paraules adequades també ho són, i tu fas que aquesta sinfonia de sentiments i versos no desafini ni un sol instant.
Saps Capdelín, sempre he pensat que molts cops deixem d'estimar perquè algú ens vol coartar la nostra llibertat, ja que penso que quan més estimes a una persona més llibertat li has de donar. No em facis cas però m'ha vingut de gust disertar amb tu després de llegir-te.
Un brindis per les nostres vides i per la poesia,
Roda03

Aquells moments intemporals, eteris, de l'un amb l'altre, sense rellotge ni plans, ni paraules.... Perquè dir "t'estimo" no cal, tu ja ho saps, i reiterar tant amor ens podria matar. Ho sabem i en tenim prou..... Però potser demà sí que t'ho voldré dir!

Sensacional com sempre, Capdelín. Jugues amb les idees, els dones forma amb les paraules, dibuixes versos i pintes poemes com aquests.

Una abraçada!