No segueixis el teu cor.

Avui t'he enyora't d'una manera molt especial. Sé de sobres que la resta dels meus dies hi hauran d'altres moments com aquest. On les paraules quedaran en el aire, flotant en l'espai, sense que arribin a tu.
El més probable és què a tu també et passi el mateix que a mi. Si més no, m'agrada pensar així. Sé del cert que la nostre història no ha estat com qualsevol altre, i això ens ha marcat per sempre.
Avui t'he enyora't... Què fàcil seria trucar-te i fer-t'ho saber, però saps que no puc. Vaig fer un pacte amb mi mateixa i no el puc trencar. Per molt que desitgi comunicar-te el que sento m'ho hauré de guardar. Dins meu hi ha una lluita constant. Vaig tancar el meu cor amb pany i clau i el tinc presoner. No volia que s'escapés. Sabia que si fugia tornaria a tu sense miraments. No volia deixar que prengués el vol, ja que al fer-ho s'estavellaria contra una paret. Una paret feta del no rés. Invisible a la vista però sòlid com el vidre. Per què ens vam anar construint aquell mur que ara ens aïlla? Qui va començar a edificar-lo? Si sabés com... el destruiria ara mateix. Crec que avui tinc prou força com per enderrocar-lo. Però no estic segura si m'ajudaries a ensorrar-lo. Tots dos el faríem fonedís?
T'envio aquesta carta per fer-te saber que el meu cor ha fugit de mi. No li agradava sentir-se presoner. Hi ha fugit!
T'escric per advertir-te que anirà a retrobar-te. No deixis que entri a la teva casa. Barra les finestres. Tanca la porta amb pany. I no l'escoltis quan a través dels vidres el sentis somicar.
El meu cor creu que el seu lloc és estar a prop teu. Jo ja he intentat d'explicar-li que no pot ser. Que res seria com abans.
Es molt vulnerable, per tant, no li donis falses esperances. Sigues sincer i digues-li que ja no es possible. Digues-li que el que senties s'ha fos. Digues-li la veritat i veuràs com de seguida recula del teu costat.