Cercador
no para, no para, no para...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Em moc un poc pel teu camí...
Sé que saps que m'agrades,
malgrat ho he dit
amb mans mudes.
M'agrades,
no per l'estesa de verd poma
dels teus ulls,
ni pel teu cos de regne diferent,
ni pel detall minúscul
d'aquell petó.
M'agrades i prou,
és qüestió tan sols de gust
com la música o l'olor.
Estic a l'aguait vertical,
atrapat suaument en gust de sal
dins color de mel,
tot fang, vi, fum i sang.
No et diré quasi res de mi,
sols una cosa:
quan et veig venir
per la sorra tatuada
de banyistes,
em pica tot el cos
com infant buscant la pilota
en un camp d'ortigues
i noto en el pit com una nosa,
un batec, un bum-bum
que no para, no para, no para...
Comentaris
-
tramuntana | 28-06-2006
"...Sé que saps que m'agrades,
malgrat ho he dit
amb mans mudes."
Quan t'agrada algú, sobren les paraules.
( jo que sóc súper expressiva amb la mirada m'enxampen sempre...xD^^' aix...)
"...i noto en el pit com una nosa,
un batec, un bum-bum
que no para, no para, no para..."
Aquell "bum-bum" que no para...no para!
petonets! i...no paris d'escriure porfitaaa^^
laura^^
-
Així mateix[Ofensiu]Puça | 17-06-2006 | Valoració: 10
tal qual, sense canviar una coma, només el gènere (perquè el meu cor batega per ell), em sento jo. I com si en el meu cap t'haguèssis ficat, em sorprens amb aquest relat...
Mil petons de puça -
Entre moviments [Ofensiu]angie | 15-06-2006
Inici i final del poema en moviment :
"Em moc un poc pel teu camí..." i
"que no para, no para, no para..."
Una declaració :
M'agrades i prou,
és qüestió tan sols de gust
com la música o l'olor.
Un moment d'estàtica :
Estic a l'aguait vertical,
atrapat suaument en gust de sal
dins color de mel,
tot fang, vi, fum i sang.
Molt bé, artista!
Agradar és qüestió de gust...
-
i em tremola la veu[Ofensiu]jaumesb | 14-06-2006 | Valoració: 10
en pronuciar
el teu nom
te n'adones
i em somrius
recorde el moment encara que a hores d'ara fa ja 9 anys
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1306972 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )