No hi ha temps

"Els bategs de l'espai"m'ha agradat aquest bell simbolisme, tant ple de no-res i tant buit...

Quan sents que el temps no et pertany... Els cabells llargs i blancs i una barba blanca i llarga et parlen d'una eternitat més enllà de camins que no es deturen mai...

"...
Fins que el veig:
i em llença la sorra
de tot un passat
mort. Potser oblidat.
..."

Jo crec que el passat no mor ni s'oblida... sempre és allà per entendre'l, comprendre'l i fer-se'n amic... per a poder seguir cap a l'eternitat... E temps no hi és però el tenim, encara que no ens pertany...

Enhorabona de nou, Llibre. Un poema profund, escrit amb la subtilesa d'unes paraules misterioses. Una abraçada!

Doncs.. jo crec que amb aquest titol ho descric tot..
Precios Llibre.. certs cops no tinc paraules per comentar!
Gracies pels comentaris..
Muacks

Avans de res gràcies pels teus comentaris...tenir gent que es llegeix els teus relats anima...

Està motl bene scrit fa motl de goig llegir relats així...
Uns quants petonarros...^^

Una de les meves obsessions...

els minuts s'escolen
entre els batecs de l'espai

Més val que anem posant les mans a sota per collir-lo, abans que sigui massa tard i ens caigui a terra...

...aquesta xicota que no hi ha temps! Potser, al segle XXI, els dies no siguen de 24 hores... Però jo, que visc al XIX, encara gaudeixo de "perdre temps" mirant, contemplant, llegint... Fins i tot, tinc temps d'avorrir-me! Quina felicitat!
I ara, valorant el poema, seré breu: bon embolcall per un desig etern.
Salut i rebolica!

llibertat de considerar que el començament del curs escolar es un moment en el qual s'escola el temps sense adonar-se, i que no podem deixar de cercar per on fuig de forma rapida i concisa i que sols ens adonem que l'hem perdut quan de nou ens diuen que han arribat les vacances...

Bromes a part, bona reflexió del pas del temps i de la melangia quepotprovocar mirar en rera, en una vida pasada que a vegades ens aporta més en el record de l'oblit que en la realitat...

mal si passa, mal si no passa. No ens volem morir joves, però tampoc volem fer-nos vells. Sortosament, el pas del temps no sempre és dolent, de vegades ens porta coses bones. Això sí: cada dia estem més a prop de... de què? L'eternitat? El no res? Val més no capficar-s'hi massa.

Sílvia, moltes gràcies pels teus comentaris, em van fer molta il.lusió, en tornar de vacances, trobar-me'ls tots ben amuntegadets.

Com a poetessa et trobo molt millor, més "suelta", natural, potser amb rima menys forçada. I toques un tema universal, molt ben escollit.

Un petó i fins aviat
Glòria

per les venes de nostra vida, Llibre, i això és bo, encara que, com tu dius amb les clares imatges ens abriga la túnica del nostre pelatge i ens colgui el nostre propi record.

La bellesa del temps que passa està en nosaltres: en el gaudi i el sofriment en
els batecs que deixa a l'espai . A l'espai clos de cadascú.

Un bell poema amb el qual connecto per la delicadesa i claredat amb què l'has explicat.

Molts petons.

lavínia

hola Llibre!! gracies xls comentaris!! al verels me passat a vere cosetes teves, a vere q tal! encara q alguna cosa teva ja havia llegit, crec!! dons qt poema sta ml bb, d dbo..! si s vitat... no hi ha temps... sescola rapid, sns aturarse ni un segon... passi el q passi. Mol munik!! ingaa un peto mol fooort! et seguire llegint =P
NoKia

M'ha agradat molt. La última estrofa m'ha fet pensar molt. Realment no hi ha temps; els minuts s'escolen
entre els batecs de l'espai.
Ptons!! et seguiré llegint!!

P.D; moltes gràcies pels comentaris!!

laura^^