No hi ha silenci

Un relat de: Dreamytic

No existeix silenci per poder escoltar,
no hi ha la calma necessària per poder actuar,
i el pas de les hores amb històries fora de sentit
ajuden que arribi la teva veu tranquil·la sense ni un crit.

És important parlar dient la veritat,
és important explicar allò que ha passat
sense paraules prodigioses que abans havia somiat;
només vull, ara per ara, sentir-me al teu costat.

Que em regalis per cada frase una mirada diferent,
que notis com fugen lluny les pors a cada moment,
que totes aquelles preguntes que formulava a les fosques
tan sols necessitaven la llum del teu somriure com a resposta.

El dia que escollim allò que ens és indiferent,
el dia que aprenguem la lliçó que ens manté en suspens,
el dia que entenguem que es pot dir no sense ser més valents
s'obrirà la porta d'un món d'autèntics sentiments.

Que la teva simpatia em curi el dolor del cor,
que la teva alegria em faci més feliç que qualsevol festa,
que pugui demostrar-te, tot rient, el meu amor
per ser tan bonica com el primer raig de sol després de la tempesta.

Comentaris

  • sincer[Ofensiu]
    ANEROL | 25-07-2007 | Valoració: 9

    i tendre

  • Yuna | 22-02-2007 | Valoració: 9

    M'ha agradat trobar aquest primer relat.. és molt dolç i al meu gust, ben estructurat..

    Txell