La debilitat

La Míriam tenia una característica peculiar: no sabia què fer amb la seva vida. No sabia què volia fer ni amb qui volia estar; pràcticament no sabia ni qui era. Li agradava estar bé amb la gent que la rodejava, però en canvi no estava bé amb ningú.

No es sentia bé a l'escoltar les indicacions del seu cap a la feina. Per molt que intentava anar més de pressa servint els cafès, no podia fer-ho sense posar-se nerviosa i patir per si li queien a terra. No podia més amb la sensació de bloqueig que li venia a la ment cada cop que s'omplia el local i entrava gent nova. No es sentia a gust amb el vestit que portava i constantment notava que algun client l'observava.

Quan teníen una estona lliure, sortia amb el seu xicot. Li costava decidir-se sobre on anar a dinar, o si preferia veure una pel·lícula o passejar. La disgustava no saber comportar-se com ell volia i poder disfrutar realment amb les coses que feien.

A casa seva no es sentia còmode. Notava un rebuig interior quan els seus pares debatien sobre algun aspecte. Tenia la percepció que les coses estaven mal situades i que el sostre li queia a sobre. L'empipava no trobar motius per sortir de l'habitació.

La Míriam tenia una altra característica: no podia evitar que la seva imaginació es posés en funcionament cada cop que tenia un moment de tranquil·litat. S'imaginava a ella mateixa vestida d'una altra forma, atenent els clients del bar amb dedicació; escoltant-los i preocupant-se pel que feien i com estaven aquell dia; apreciant els seus gestos d'agraïment al ser servits; aprenent coses noves de la gent que entrava per primer cop. S'imaginava explicant-li al seu xicot els seus pensaments i els seus sentiments, i a ell acariciant-la dolçament. S'imaginava la seva família preocupant-se per ella i entenent la seva situació; podent conversar amb ells amb serenitat i aportant la seva visió de les coses.

Fins i tot s'imaginava amb una altra feina, uns altres amics, una altra vida... Llavors tornava a veure-hi amb els ulls i es retrobava amb la realitat. I es lamentava una vegada i una altra per no poder ser una persona normal i viure en consonància amb aquell entorn on tothom tenia el seu lloc. Però malauradament li havia tocat ser una persona massa dèbil i sensible, i no mereixia tenir-lo.