No em moc

No em moc, em quedo a casa esperant, per si decideixes venir.
Vull, que si ho fas, m'hi trobis.
Em posaré les millors gales i em maquillaré per semblar més jove.
Farem com si no haguessis marxat mai.
Ens mirarem, ens somriurem i ens abraçarem, com ho fèiem abans.
Per això no em moc de casa, per si en algun moment ...
Poso la música que ens agradava, l'escolto, amb una certa emoció.
A les parets, hi han penjades fotografies teves.
Me les miro, i et trobo tan guapo com el dia que et vaig conèixer.
Ara, ets més vell, però conserves una bona part d'aquell encant que em va fer embogir.
Tant de bo, decideixis tornar. Tant de bo tornis abans que em faci massa vella i ja no t'agradi.
Tant de bo tornis abans no et moris. No ho suportaria.
No em moc. Segueixo esperant, mentre repasso escenes compartides de la nostra vida. Mentre la música sona.
Aquella música que ens acompanyava mentre sopàvem.
Tanco els ull, i espero