Cercador


Llista categories

No abasto l'eternitat

Un relat de: joandemataro
Photobucket



I

De nou em tenalla la consciència
plantant-me al davant una estranya eternitat
que no sé abastar; potser no puc..
I m’angoixo, m’ofego,
li crido al silenci
i amb cremor a la boca
m’adono que és inútil el turment
doncs viure és patir també.
I eixugant-me els ulls
m’esforço per suportar el dolor de l’acer
i m’empasso la compassió
que em reclama la pròpia mirada.

II

Què seria sinó de la blanca Lluna
sense les ànimes perdudes que es busquen
a les aigües estancades del firmament .
I del perfum de la rosa
sense els cors dels amants
que s’entreguen a cegues .
I què seria de la puresa dels sentiments
sense l’agonia dels poetes,
tan enamorats de la vida,
que moren per manca d’amor.

III

És la consciència , sí, la que ens fa patir o gaudir, capriciosament,
la que dóna sentit a les nostres gàbies de carn,
la que ens desperta cada matí o ens abandona entre malsons,
la que ens roba l’al.licient o ens esperona.
I amb aquesta consciència , tan imperfecta,
de nou m’encaro, en desigual combat, a l’eternitat…
Fins que m’adono que aquesta arribarà sense angoixes,
doncs a la fi, la mort ens fa insensibles.

I és així com m’allibero d’aquest ofeg,
per un instant.

Comentaris

Afegir comentari
  • Difícil saber allò que cada cosa és[Ofensiu]
    joanalvol | 16-01-2012 | Valoració: 10

    Jo no crec que la consciència ens tenalli. La consciència a res ens obliga, ens insinua allò que més ens convé. La consciència és la que sap. Allò que ens tenalla és l’ego; quan l’intel•lecte resol dissociar-se de la consciència i anar a la seva, cau en mans de l’ego, el gran ignorant.
    Si fessim cas a la consciència molts dels entrebancs, moltes ensopegades en la vida, no hi serien i la mort no ens deixaria insensibles, ans al contrari.
    Una abraçada, Joan
    Joanalvol

  • Efectivament...[Ofensiu]
    brins | 12-01-2012 | Valoració: 10

    Viure és, en moltes ocasions, patir i eixugar-se els ulls; fer-se mil preguntes incontestables, mentre gaudim d'un entorn curull d'excelsa natura, com si d'una paradoxa es tractés, però ens queda l'esperança d'una eternitat més benèvola.
    Una abraçada, Joan,
    Pilar

  • Tasca difícil...[Ofensiu]
    Naiade | 10-01-2012 | Valoració: 10

    ...abastar l’eternitat. Un poema bell dins la crua realitat de la primera part, romanticisme místic a la segona. A la tercera plasmes la realitat on cadascú viu com pot debatent-se entre el ying i el yang de la vida. Endavant poeta allibera les teves angoixes i viu el moment.
    Una forta abraçada

  • A cada instant...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 09-01-2012 | Valoració: 10

    ...donem l'ànima a Déu, ens enterrem, patim, gaudim, estem joiosos, etc. El que cal és anar sempre endavant.

  • Gràcies Joan,[Ofensiu]
    free sound | 09-01-2012 | Valoració: 10

    i que els poemes serveixin per anar alliberant,
    per fer-nos pensar, per seguir cantant, i si cal lluitant....
    Per regalar-nos paraules i no per fer mal.
    Per molts anys!!!

  • L’eternitat és enigmàtica[Ofensiu]
    rautortor | 09-01-2012

    L’eternitat sempre és estranya. En principi, no ens correspon en tant que éssers mortals, però des de que el món és món la cobegem amb delit.
    Els uns la cerquen amb la ment, altres amb obres que han de durar més que el bronze (Horaci), i altres amb la consciència, el camí més feixuc. La consciència és traïdora, sense ella voler, ens fa creure allò que no podem abastar ni amb la ment ni amb les obres, ens fa sentir únics i transcendents. La consciència, l’ànima, l’esperit... Qui toca tot això? I qui ho mou?
    Com tu dius hi ha un dia, el darrer, que ens farà insensibles o eterns. Qui ho sap?

    En llegir el teu poema, he recordat que en tenia un de semblant. Et convido a llegir-lo: Animula vagula.

    Com ets Joan? Comencem bé l’any, amic!

    Raül

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

364 Relats

1645 Comentaris

126319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
PER MOTIUS REIVINDICATIUS CANVIO LA MEVA IMATGE FINS QUE SE'NS ESCOLTI...

ABRAÇADES





Com bé diu l' Onofre de RC : " una imatge pot valer més de mil paraules, però mai valdrà cent mots" !!! Així que us deixo aquí com descriu ell mateix aquesta imatge de dalt , que és la del meu perfil aquí i al meu FACEBOOK :

L'ull del fons que tot ho mira
de l'horitzó no es capgira
mantenint en sa pupila
a tot ocell volador.

Verd i blau, la mar en calma
el vent fa de frisador,
fons de l'espill de l'ànima
i sentiments de calor




EM SEGUIREU TROBANT AL...

MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet
2012 © joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan


Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >