morir sense un perquè (tema: equívocs)

En Manel s'entossudia a fumar aquells cigars tan gruixuts que ella li enviava des de l'altre costat de l'Atlàntic. Una capsa el primer dia de cada mes.
Aquest 1 de gener plovia a bots i barrals. Passaven les hores i el missatger encara no havia arribat.
En Manel s'impacientava. L'addicció a aquells cigars era tan gran que mataria per obtenir-los si no fos que els rebés puntualment des de feia 17 anys -i Ella ho sabia-

Recorria el passadís. S'entretingué una estona a mirar el trànsit, caòtic a causa d'un motorista que xocà contra el semàfor produint un curt circuit.

Els cotxes s'apilonaven mentre el policia posava ordre sense aconseguir-ho. Una ambulància arribava amb dificultat i s'enduia al motorista que estava estordit pel cop.
Un company seu, que passava per allà, en veure-ho es va fer càrrec del paquet caigut enmig del bassal.
El missatger desvariejava, dient: el paquet és urgent, ha d'arribar avui.

La pluja seguia caient intensament com havia fet durant tot el dia.
En Manel contemplava l'enrenou des de la finestra de la sala que donava just enfront.
Observà al veí de l'altra banda del carrer, un home gros i panxut que estava encenent un cigar.
En veure-ho, l'ànsia per fumar augmentà fins al punt de sortir al carrer, sota la pluja i córrer vers al missatger per veure si aquell era el seu paquet. L'aigua havia esborrat l'adreça i no ho podia saber.
Desesperat i fora de si, començà a creuar entre els cotxes.

L'home panxut es delectava amb aquell cigar que a primera hora del matí li dugué un missatger. L'adreça del paquet -esborronada- era confusa, però en veure el remitent de seguida va saber que era per ell. Feia disset anys que la Carmina no li enviava cap cigar cubà. Quin detall, va pensar.

L'ambulància rebia avís per tornar i recollir un home, el qual arribà mort a l'hospital.

L'autòpsia determinà que morí a causa d'un cigar enverinat.